L.A. Guns

És una de les grans bandes de hard rock de L.A. malaïdes. Ho ha tingut tot per triumfar, imatge, actitud, bones cançons ... però mai han arribat al ressó de bandes com Guns'n'roses. De fet, la formació inicial d'aquesta banda estava formada per Tracii Guns a la guitarra i com a cantant AXL Rose. Després de molts canvis de formació, amb la formació dels G'N'R originals pel mig, Tracii Guns decideix tirar endavant L.A. Guns amb un cantant britànic anomenat Phil Lewis. D'aquesta unió neixen tres dels discs més recomenables de hard rock de finals 80 i començaments dels 90: L.A. Guns (1988), Cocked and Loaded (1989) i Hollywood Vampires (1991). Després l'arribada del grunge va fer a aquestes bandes caure en l'oblit. Han seguit publicant bons discs i en la formació actual encara podem sentir la veu de Phil Lewis.

Si voleu saber més d'aquesta banda us deixo el link a la seva pàgina web.

Pàgina web de L.A. Guns

I a continuació algun vídeo ... primer la cançó Never Enough del disc Cocked & Loaded



El vídeo de la cançó One More Reason del seu disc de debut



I finalment la balada The Ballad of Jayne



Apa, salut

Hanoi Rocks

És una de les bandes més influents del Rock dels anys 80. Bandes com Guns'n'roses, Skid Row, Motley Crue, Poison o més recentment, gent com Backyard Babies han reconegut la gran influència que han tingut en el desenvolupament del rock dels últims 25 anys. La formació original formada per Michael Monroe (cantant), Andy McCoy (guitarra), Sami Yaffa (baix) i Nasty Suicide (guitarra) inicia l'any 1981, des de la freda Helsinki, la seva discografia amb el disc Bangkok Shocks, Saigon Shakes, Hanoi Rocks. Segueixen discs com Oriental Beat (1982), Self Destruction Blues (1982), Back to Mystery City (1983) i Two Steps from the Move (1984). Durant aquest periode també editen un parell de directes. Poc després la banda es separa, després de la tràgica mort del bateria Razzle en un accident de cotxe, al volant del qual anava el Vince Neil de Motley Crue.

Durant gairebé 20 anys, hem tingut les diferentes carreres en sol.litari dels seus membres com Michael Monroe o Andy McCoy, bandes com Demolition 23 i més recentment el projecte de Sami Yaffa amb els seus Mad Juana (tots ells molt recomenables). En els últims anys sembla que Hanoi Rocks han tornat a la carretera amb Michael Monroe i Andy McCoy, i un parell de discos molt interessants: Twelve Shots on the Rocks (2002) i Another Hostile Takeover (2005).

Si voleu saber més coses d'aquesta banda us deixo dues pàgines web.

Pàgina web Hanoi Rocks (oficial)

Pàgina web Hanoi Rocks

Vídeo d'una de les grans balades del rock, Don't you ever leave me



Vídeo de la cançó Tragedy



I finalment la cançó Boulevard of Broken Dreams



Apa, salut i fins aviat

Monster Magnet

Monster Magnet és una de les bandes de rock més sòlides dels darrers anys. Tenen una discografia impecable que inclou 6 discos i algun recopilatori, dels quals cal destacar Superjudge, Dopes to Infinity i l´increïble Powertrip. El seu darrer treball Monolithic Baby! recupera els millors Monster Magnet. De la seva música s´ha dit moltes coses, des de que són els pares del Stoner rock a Space Rock Sound. No sé, tenen grans influències de les bandes dels 60's i 70's, rock i psicodelia ... un viatge al.lucinogen.

Per a que pogueu valorar per vosaltres mateixos us deixo un parell de videos i la seva pàgina web.

Pàgina web de Monster Magnet

Vídeo de la cançó Powertrip:



Directe amb la cançó Negasonic Teenage Warhead



Apa, salut

Bandes curioses ... Morphine

Tot i que mai he sigut un gran fan d'aquesta banda, m'ha fet gràcia dedicar-li una entrada. Aquesta curiosa banda estava formada per Mark Sandman (cantant i baix), Dana Colley (saxofonista), Jerome Deupree/ Billy Conway (bateria). Com podeu veure la instrumentació de la banda ja era curiosa, però tenint en compte que Mark Sandman tocava un baix amb dos cordes i que Conway podia tocar diferents tipus de saxofons o similars, us podeu imaginar com de curiós devia ser el seu so. Una barreja entre jazz, blues i rock amb el toc molt personal de la veu de Sandman. Discs com Cure for Pain o Like Swimming són molt recomenables. Per desgràcia el cantant va morir l'any 1999 d'un atac de cor en una actuació.

Us deixo amb el vídeo de la seva cançó Buena del disc Cure for Pain



I la cançó Honey White del disc Yes

Mother Superior

Aquest trio de rock de Los Angeles format per Jim Wilson (cantant i guitarra), Jason Mackenroth (bateria) i Marcus Blake (baix) són una de les grans bandes de rock en directe dels últims anys. Donats a conèixer com a la banda que acompanyava a Henry Rollins, poc a poc han anat construint una sòlida carrera en sol.litari en la que destaquen els seus darrers albums 13 Violets i Moanin'. En aquests discs el productor ha estat Wayne Kramer, el mític membre dels MC5, que s'ha declarat un gran admirador d'aquests tres grans músics. Un dels seus grans forts són els directes, dels quals no pots fer res més que sortir amb un ampli sonriure d'orella a orella, pensant la sort que has tingut de veure'ls. Si voleu saber més cosetes d'ells us deixo la seva pàgina web

Pàgina web de Mother Superior

I també us deixo amb algun vídeo. En primer lloc la cançó Get that Girl del seu darrer disc Moanin.



I un video de la cançó Fuel the Fire del seu disc 13 Violets



Apa, salut

Patti Smith

Vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta llegenda viva de la música fa un cert temps al Palau de la Música (Barcelona). Va ser un concert molt emocionant i del qual guardo molt bon record. Aprofito aquest blog per oferir-li un petit homenatge a aquesta gran dona. Aquí us deixo amb un dels seus grans himnes. Espero que algun dia serà una realitat i podrem demostrar a tots aquells líders mundials que diuen actuar en nom nostre (quan ho fan en el seu propi) qui té realment la força ...

PEOPLE HAVE THE POWER

I was dreaming in my dreaming
Of an aspect bright and fair
And my sleeping it was broken
But my dream it lingered near
In the form of shining valleys
Where the pure air recognized
And my senses newly opened
I awakened to the cry
That the people / have the power
To redeem / the work of fools
Upon the meek / the graces shower
Its decreed / the people rule

The people have the power
The people have the power
The people have the power
The people have the power

Vengeful aspects became suspect
And bending low as if to hear
And the armies ceased advancing
Because the people had their ear
And the shepherds and the soldiers
Lay beneath the stars
Exchanging visions
And laying arms
To waste / in the dust
In the form of / shining valleys
Where the pure air / recognized
And my senses / newly opened
I awakened / to the cry

Refrain

Where there were deserts
I saw fountains
Like cream the waters rise
And we strolled there together
With none to laugh or criticize
And the leopard
And the lamb
Lay together truly bound
I was hoping in my hoping
To recall what I had found
I was dreaming in my dreaming
God knows / a purer view
As I surrender to my sleeping
I commit my dream to you

Refrain

The power to dream / to rule
To wrestle the world from fools
Its decreed the people rule
Its decreed the people rule
Listen
I believe everything we dream
Can come to pass through our union
We can turn the world around
We can turn the earths revolution
We have the power
People have the power ...



Us deixo amb un vídeo de la seva cançó Horses



i Mother Rose del seu darrer disc Trampin'



Apa, salut.

Screaming Trees

Són uns dels grans outsiders de l'escena de Seattle, juntament amb els Mudhoney. Mai van arribar a tenir la popularitat de Nirvana o Pearl Jam, ni el reconeixement de bandes com Soundgarden o Alice in Chains. És estrany, perquè discs com Sweet Oblivion o Dust mereixerien estar entre els grans discs de la història del rock. Els Screaming Trees estaven formats per Barrett Martin/Mark Pickerel (bateria), els germans Gary Lee (guitarra) i Van Conner (baix), i com a cantant la profunda veu de Mark Lanegan. En l'actualitat podem seguir disfrutant de la carrera en solitari de Mark Lanegan que de ben segur algun dia li dedicaré una entrada. Bé, us deixo amb un parell de vídeos dels seus darrers treballs.

Screaming Trees - Nearly lost you



Screaming Trees - Witness (a la guitarra està el Josh Homme de Kyuss i Queens of Stone Age)



Apa, salut

Bandes Oblidades (I)

Sabeu aquelles bandes que descubreixes per casualitat, que no arriben a tenir gens de repercusió, que sovint sembla que només coneguis tu i que els hi acabes tenint una debilitat especial. Doncs si, ha arribat el moment de que els hi sigui reconegut el seu mèrit.

Començarem amb els Salty Dog y els The Big F. Dels Salty Dog només conec el seu primer disc, Every Dog Has Its Day que va se publicat l'any 1990. La veritat és que seguir el rastre d'aquesta banda és molt difícil i només us puc dir que eren de Los Angeles i estava formada per: Jimmi Bleacher (cantant), Pete Reeven (guitarra), Michael Hannon (baix) i Khurt Maier (bateria). Van fitxar per Geffen quan aquesta companyia havia adquirit als Gun´n´Roses. Malgrat tot mai van arribar a res ... Cançons com Come Along, Ring my Bell o Cat's got mine podrien ser clàssics però que mai han arribat a res. Amb un so que recorda de vegades a Cinderella, AC/DC o Led Zeppelin m'han fet passar estones molt entretingudes. El vídeo que he trobat és de la cançó Come along.



La segona banda és The Big F. Nascuda de les restes del grup Berlin (que va tenir una cançó a la BSO de la pel.lícula Top Gun) editen al 1988 el seu primer disc titul.lat com ells. La veritat és que només he escoltat aquest disc i no conec la resta de la seva discografia que consisteix en Patience Peregrine i Is. Cançons com Kill the Cowboy (és el vídeo que he penjat) o Killing Time són una pena que no hagin arriba mai a enlloc. Que hi farem ....

Pàgina web the The Big F



Aprofito per donar les gràcies al meu amic Jordi, que gràcies a ell vaig conèixer aquestes bandes i moltes altres (per cert, recordes d'on vas treure aquests discos?) ..... CONTINUARÀ ....

Salut

The Black Halos

" ... lo prometido es deuda ..." i ja tornem amb el rock en el seu estat més pur i salvatge. Els Blacks Halos són una banda canadenca capitanejada pel seu cantant Billy Hopeless (una autèntica bèstia a l'escenari) i el guitarra Rich Jones. Per a mi són una de les millors bandes de rock actual, amb un directe que tothom diu que és demolidor. Tenen tres discos al mercat, tots molt recomenables, que són The Black Halos, The Violent Years i Alive Without Control. Espero que us agradin.

Com sempre us deixo el link a la seva pàgina web i un parell de vídeos:

Pàgina web de The Black Halos

The Black Halos - Three Sheets to the Wind:



The Black Halos - Mirrorman



Salut

Neo Swing

Si l'altre dia parlava de la nova onada de bandes de rock britàniques, el neo swing és un dels grans moviments dels darrers anys a Estats Units. Aquestes bandes intenten recuperar el swing dels anys 50 incorporant influències de la música actual. Grups com Asylum Street Spankers, Big Bad Voodoo Daddy, Big Sandy and his Fly-rite Boys o Cherry Poppin Daddies són alguns dels molts exemples de bandes d´aquest tipus. Per a mi tenen un especial interés els Squirrel Nut Zippers i els grandiosos Royal Crown Revue. Els SNZ crec que s´han separat i la seva cantant Katherine Whalen ha començat la seva carrera en solitari bastant aparatada del que feia en aquesta banda. Una llàstima! Pel que fa a RCR són una bomba en directe i el seu frontman Eddie Nichols és espectacular veure' l ballar i deixar-se la pell a cada concert.

Aquesta entrada d'avui pretén donar una mica de glamour al blog ... però ben aviat tornaran les bandes de rock a desfilar pel ciberespai. Us deixo amb un parell de vídeos ... el primer dels SNZ i tot seguit els RCR.

Pàgina web de Royal Crown Revue

Squirrel Nut Zippers: Put a lid on it



Royal Crown Revue: Zip Gun Bop

Supagroup

Aquesta banda, formada pels germans Chris i Benji Lee, és una de les grans sorpreses del rock americà dels últims anys. Els seus origens es situen a Anchorage (Alaska) dins d'una família de profundes conviccions religioses. De fet la mare era predicadora cristiana pentecostal, i considerava el rock quelcom diabòlic ... i cremava tots els discos que entraven a casa seva. Farts de la situació van marxar cap a New Orleans i van fundar la seva banda de rock. Contenta deu estar la dona amb les seves criatures!!!!. Tenen dos discos al mercat que són imprescindibles: Supagroup i Rules. Com a curiositat us diré que el Cris Lee és parella de la Sean Yseult (baixista de White Zombie i Rock City Morgue).

Jo vaig tenir l'oportunitat de viure en directe un concert d'aquesta gent a la sala Razzmatazz 3 i us puc assegurar que són dels euros que més a gust he pagat últimament.

Us deixo el link a la seva pàgina web i el vídeo de la cançó Let's go (get wasted).

Pàgina web de Supagroup



Apa, salut i a disfrutar.

The Bellrays

Aquesta és una d'aquelles bandes difícils de catalogar. La barreja de Soul, Blues, R&B i rock és un de les seves cartes de presentació, fent el seu so bastant diferenciable de qualsevol altre banda. Però sense lloc a dubte la inigualable veu de la seva cantant Lisa Kekaula fa aquesta banda única. Aquest any 2006 han publicat el seu darrer disc Have a Little Faith que és més que recomenable. Les seves anteriors gravacions són igualment interessants: Let it Blast, Grand Fury, Raw Collection, Meet the Bellrays i l'excel.lent Red, White & Black. Si voleu aprofunir més en aquesta banda us deixo la seva pàgina web i un vídeo de la cançó Tell the lie

Pàgina web de The Bellrays



Apa, salut

CJ Sleez

Si parlàvem de dones que saben rockejar aquí teniu CJ Sleez. Aquesta canadenca que fa un punk-rock visceral, a l'estil de Texas Terri, té al mercat dos discos (crec?!) Rock Action i l´EP Back from the Brink. Disfruteu de la seva pàgina web i del vídeo de la cançó Backdoor Tease.

Pàgina web de CJ Sleez



Apa, a disfrutar-ho

Crucified Barbara

Acabo de descobrir el primer disc d´aquestes noies d´Estocolm (Suècia) que porta per títol In Distortion We Trust. Rockeres 100 % no crec que passin a la història però si que et faran passar una bona estona. Han telonejat a bandes com Motörhead o American Dog que et permetran fer-te una idea del tipus de música que fan. Els països escandinaus no deixen d´oferir un ampli ventall de noves bandes que segueixen a altres més consagrades com Backyard Babies, Turbonegro, Hellacopters, Hardcore Superstar, Babylon Bombs o els desapareguts Gluecifer. Apa, us deixo el link a la seva pàgina web i el vídeo de la seva cançó Play me Hard.



Salut

Asphalt Ballet & Bang Tango

No recordo molt bé perquè però són dos bandes que identifico una amb l´altre. Probablement vaig comprar els dos discos de debut al mateix temps i a més sempre tinc molt present les dues primeres cançons de cada disc.

Asphalt Ballet van publicar el seu primer disc el 1991. Com us deia cançons com Hell´s kitchen amb les motos rugint al començament, Soul Survive o el mig temps de Tuesday Rain, fan aquest disc molt recomenable als amants del Hard Rock sense més. Després d´aquest primer disc van publicar Pigs, on el cantant Gary Jeffries va deixar el grup, i que va tenir molt poca repercusió i va ser el seu darrer treball. Actualment és possible sentir la veu de Jeffries en el grup Alligator Stew que no estan gens malament.

A continuació us deixo el vídeo de la cançó Soul Survive.



Els Bang Tango han tingut una vida artística bastant més prolífica després de publicar el seu primer disc Psycho Cafe (1989). Discs com Dancin' on Coals o Ready to go són molt recomenables. Però com us deia, el seu primer disc és impressionant amb cançons com Attack of Life, Someone like You o Love Injection. Actualment acaben de publicar el disc From the Hip, que no he escoltat i que crec que només conté al cantant Joe Leste de la formació original. Us deixo el link de la cançó Someone like you.



Apa, salut

Alice Donut

Acabo de saber que aquesta banda, Alice Donut, té un altre disc al mercat que es diu Fuzz.No he tingut encara l´oportunitat d´escoltar-lo, però m´ha fet recordar el gran concert que vaig poder viure, ja fa alguns anys, a la desapareguda sala Garatge de Barcelona. És un grup que sempre els hi he tingut una simpatia especial i per tant, aquí el meu recordatori. Doncs apa, aquí us deixo el link a la seva pàgina web i un vídeo de la cançó Mrs. Hayes.

Pàgina web d´Alice Donut



Apa, salut a tots.

Noves bandes britàniques

Sembla que alguna cosa s´està movent per terres britàniques en els últims anys, sobretot des de l´arribada d´una banda com The Darkness. Sembla que els moments del Brit-pop s´estan acabant i el hard i punk-rock s´estan fent els senyors de les illes. La primera banda a la que faré referència són els Towers of London que amb el seu disc Blood, Sweat & Towers amb retornat les guitarres al panorama musical anglès. Cançons com I´m a rat o Kill the pop scene són autèntiques declaracions de principis. Si voleu fer una ullada a la seva pàgina web, aquí teniu el seu link:

Web page Towers of London

Us deixo també un link al video del seu primer single In a noose:



Els londinencs Tokyo Dragons amb el seu album de debut Give me the Fear donen una lliçó de bon hard-rock fresc. Si esteu interessats en fer una ullada a la pàgina web d´aquesta banda aquí teniu la seva adreça:

Web page Tokyo Dragons

I com sempre aquí us deixo els link a un dels seus vídeos de la cançó Come on baby:




Apa, salut

Stoner Rock

Ha estat un dels grans moviments en la musica rock de finals del segle passat. Heredant el so de bandes de metall dels 70 com Black Sabbath, amb riffs poderosos i atmosferes molt carregades, no han tingut mai la repercusió d'altres moviments propers, com el grunge. Bandes com Fu Manchu, Unida y Hermano (ex-membres de Kyuss),Orange Goblin, Spirit Caravan, o els més reconeguts Queen of the Stone Age (ex-membres de Kyuss) formen part d´aquest univers conegut també per desert rock. Alguns també col.loquen dins d´aquest sac els grandiosos Monster Magnet, tot i que jo no estic molt d´acord.


És més o menys reconegut que els pares d´aquest moviment i per a mi la millor banda stoner rock, són els Kyuss. Amb quatre discs impressionants com són: "Wretch", "Blues for the red sun", "Sky Valley" i "...and the circus leaves town" han sigut referència per aquest moviment. Sobre l´any 92 vaig comprar-me el disc Blues for the red sun en la secció de CDs d´oferta. És el que té no sé un grup de masses (gràcies per a mi que en aquell temps no tenia molts diners). No recordo que vaig pagar però probablement molt menys del que realment val aquest disc.

Des d´aquí el meu homenatge a aquesta banda. Us deixo el link al seu video Demon Cleaner del disc Sky Valley.




Salut

AMERICANA

Hola a tots/es

Avui estava llegint un reportatge sobre aquest nou moviment que s´anomena "Americana" que inclou molts grups i cantants que fan Rock americà d´arrels o country-rock. Dins d´aquest sac es troben gent tant varaida com Steve Earle, Jayhawks, Allison Moorer, Caitlin Cary o Drive-by Truckers (per cert, tots molt recomenables). Entre tots li tinc un especial devoció a la Lucinda Williams. El primer disc seu que va caure a les meves mans va ser "Car wheels on a gravel road" i per a mi la seva millor obra. Tot i així, discs més recents com "Without tears" o "Essence" i les seves primeres obres són molt recomenables. Últimament he tingut l´oportunitat de veure el seu DVD en directe, "Live in Austin, Tx" on té a la guitarra un dels grans de l´anomenada Americana, Jim Lauderdale.

Si voleu fer una ullada a la seva pàgina web, us deixo el link:

Pàgina web Lucinda Williams

I com sempre, aprofitaré per penjar un vídeo d´alguna cançó d´aquesta gran dona.

Lucinda Williams: "Drunken Angel" - Live in Austin, Tx



Apa, salut i a disfrutar-ho.

Blind Melon

Fa uns dies que he sabut que els antics membres de Bind Melon estan planejant tornar a l´estudi per gravar un nou disc amb el cantant Travid Warren. El 21 d´Octubre va fer 11 anys de la mort del seu cantant Shannon Hoon de sobredosis mentre estaven de gira. Si voleu llegir una mica sobre la història del grup us recomano que llegiu el blogspot:

http://passamonte.blogspot.com/2005/11/vida-msica-y-muerte-de-shannon-hoon.html

En ell s´explica molt bé com ens vem sentir molts dels que estimàvem aquesta banda.

Jo recordo que la notícia me la va donar el meu amic Jordi, i no podia creure´m el que m´estava dient. De fet tots dos haviem d´anar al concert que havien anul.lat uns mesos abans a Barcelona. L´única cosa que vaig poder fer, va ser posar-me en el meu walkman una gravació d´un concert d´ells a no sé on i escoltar-lo fins esgotar les piles. Des d´aquí el meu humil homenatge a un dels cantants més especials de la història del rock ... com a mínim per a mi.



Web page 1
Web page 2

Per acabar us deixo amb la cançó Soul One del seu disc de rareses Nico, que encara em fa posar els pels de punta cada vegada que l´escolto de nou. Enjoy it!

Soul one

How come, girl was there when I needed one
How come, girl was there when the song is done
Some say, open your eyes to a brighter light
Okay, open my arms they were right

She was my soul one
She felt she was the only one
She was the sun, the sky blue eyes
She was my soul one

Inside, pain in my heart often made her cry
Outside, I cursed the birds and the sugar sky
How long take to realize she's the one
How long until I find my lost and lonely soul one

She was my soul one
She felt like the only one
She was the sun, the sky blue eyes
She was my soul one

Should of never taken the time
'Cause I found myself living a lonely lie
You said, you left to find yourself
But I never, no I never got the chance to say good-bye

She was my soul one
I though she was.......

i el vídeo:




Blind Melon - I Wonder (Blind Melon)



Blind Melon - Galaxie (Soup)



Blind Melon - Change (Blind Melon)

Radio Birdman

Acaba de caure a les meves mans l´últim disc de Radio Birdman, Zeno Beach. La veritat és que no els coneixia fins aquest disc, però sembla que ja són una banda amb una certa història. Són australians i ja funcionaven com a banda des dels anys 70.

Buscant per la xarxa he trobat que en els seus inicis els definien d´aquesta manera: "Surgieron en la ciudad de Sydney a mitad de los años 70 e, influenciados por el sonido Detroit de los Stooges o MC5, por las melodías de la British Invasion, por los Rolling Stones más bravíos, los Doors, Blue Oyster Cult, y por las bandas más intensas del garage y el surf-rock 60’s estadounidense, estaban formados por el cantante Rob Younger, el guitarrista estadounidense y líder compositivo Deniz Tek, estudiante de medicina procedente de Detroit e impulsor dentro del grupo de los sonidos proto-punk de Iggy y compañía, el bajista Carl Rorke, el batería Ron Keeley y el teclista Pip Hoyle". Potser així us podeu fer una idea del que ofereix aquesta banda i aquest disc.

Pàgina web oficial de la banda

També us penjo un video d´una actuació recent:

Radio Birdman - We've Come So Far To Be Here Today



Apa, salut

Retorn Afghan Whighs

Avui he sabut que una de les meves preferides bandes de rock s´han tornat a reunir per gravar un nou disc. Espero que sigui veritat, perquè molt lluny queda el 1998 que va ser l´any de publicació del seu últim disc, 1965. Jo sempre he tingut una debilitat molt gran pel seu disc Gentlemen, però recomenaria sense dubtar tota la seva discografia.

Jo no vaig arribar mai a veure´ls en directe, però si que he tingut l´oportunitat de veure el Greg Dulli (cantant) amb el seu actual grup Twilight Singers. És un dels concerts més especials que he viscut, tenint en compte a més, que va ser a la sala 3 de Razzmatazz. Per cert, molt recomenable l´últim disc d´aquesta banda "Powder Burns" i els seus dos primers discos: "Blackberry Belle" i "She loves you". A mi sempre m´ha costat molt posar etiquetes als grups, per tant, el millor que podeu fer és escoltar qualsevol cosa de la discografia d´aquestes dues bandes.

Si voleu fer una ullada a alguna pàgina web podeu provar amb:

http://www.afghanwhigs.com/

http://www.thetwilightsingers.com/

Per cert, que actualment els Twilight Singers estan de gira acompanyats ni més ni menys que per Mark Lanegan (ex- cantant de Screaming Trees). Collons quin cartell!!!!

Penjo un link al video de Gentlemen dels Whighs:

Afghan Whighs - Gentlemen



i un directe dels Twilight Singers:

Twilight Singers - King only



Estarem pendents de les notícies.

Salut

Salutacions!!!!

Hola!!! Aquesta és la primera entrada del meu blog. Molt bé no sé en que consistirà, però m´imagino que poc a poc anirà prenent cos. Una part important de l´espai anirà destinat a una de les meves passions que és la música. També tindrà lloc les meves experiències i imatges de la meva estada a Canadà. Tota una experiència!!!

Salutació a tots i totes.

Per començar, m´agradaria recomenar un disc que acabo d'obtenir després de molt de temps darrera d'ell ... Johnny Hickman (membre dels Craker) - Palmhenge


Si no heu tingut l´oportunitat d´escoltar-lo, no està gens malament. Rock americà sense més ...

Si voleu tenir més informació podeu anar a la seva pàgina web:

http://www.johnnyhickman.com

Espero anar penjant diferents coses amb la major regularitat possible.


Penjo un link d´una actuació en directe:

Johnny Hickman - Papa Johnny´s Arms



Salut