Neo Swing

Si l'altre dia parlava de la nova onada de bandes de rock britàniques, el neo swing és un dels grans moviments dels darrers anys a Estats Units. Aquestes bandes intenten recuperar el swing dels anys 50 incorporant influències de la música actual. Grups com Asylum Street Spankers, Big Bad Voodoo Daddy, Big Sandy and his Fly-rite Boys o Cherry Poppin Daddies són alguns dels molts exemples de bandes d´aquest tipus. Per a mi tenen un especial interés els Squirrel Nut Zippers i els grandiosos Royal Crown Revue. Els SNZ crec que s´han separat i la seva cantant Katherine Whalen ha començat la seva carrera en solitari bastant aparatada del que feia en aquesta banda. Una llàstima! Pel que fa a RCR són una bomba en directe i el seu frontman Eddie Nichols és espectacular veure' l ballar i deixar-se la pell a cada concert.

Aquesta entrada d'avui pretén donar una mica de glamour al blog ... però ben aviat tornaran les bandes de rock a desfilar pel ciberespai. Us deixo amb un parell de vídeos ... el primer dels SNZ i tot seguit els RCR.

Pàgina web de Royal Crown Revue

Squirrel Nut Zippers: Put a lid on it



Royal Crown Revue: Zip Gun Bop

Supagroup

Aquesta banda, formada pels germans Chris i Benji Lee, és una de les grans sorpreses del rock americà dels últims anys. Els seus origens es situen a Anchorage (Alaska) dins d'una família de profundes conviccions religioses. De fet la mare era predicadora cristiana pentecostal, i considerava el rock quelcom diabòlic ... i cremava tots els discos que entraven a casa seva. Farts de la situació van marxar cap a New Orleans i van fundar la seva banda de rock. Contenta deu estar la dona amb les seves criatures!!!!. Tenen dos discos al mercat que són imprescindibles: Supagroup i Rules. Com a curiositat us diré que el Cris Lee és parella de la Sean Yseult (baixista de White Zombie i Rock City Morgue).

Jo vaig tenir l'oportunitat de viure en directe un concert d'aquesta gent a la sala Razzmatazz 3 i us puc assegurar que són dels euros que més a gust he pagat últimament.

Us deixo el link a la seva pàgina web i el vídeo de la cançó Let's go (get wasted).

Pàgina web de Supagroup



Apa, salut i a disfrutar.

The Bellrays

Aquesta és una d'aquelles bandes difícils de catalogar. La barreja de Soul, Blues, R&B i rock és un de les seves cartes de presentació, fent el seu so bastant diferenciable de qualsevol altre banda. Però sense lloc a dubte la inigualable veu de la seva cantant Lisa Kekaula fa aquesta banda única. Aquest any 2006 han publicat el seu darrer disc Have a Little Faith que és més que recomenable. Les seves anteriors gravacions són igualment interessants: Let it Blast, Grand Fury, Raw Collection, Meet the Bellrays i l'excel.lent Red, White & Black. Si voleu aprofunir més en aquesta banda us deixo la seva pàgina web i un vídeo de la cançó Tell the lie

Pàgina web de The Bellrays



Apa, salut

CJ Sleez

Si parlàvem de dones que saben rockejar aquí teniu CJ Sleez. Aquesta canadenca que fa un punk-rock visceral, a l'estil de Texas Terri, té al mercat dos discos (crec?!) Rock Action i l´EP Back from the Brink. Disfruteu de la seva pàgina web i del vídeo de la cançó Backdoor Tease.

Pàgina web de CJ Sleez



Apa, a disfrutar-ho

Crucified Barbara

Acabo de descobrir el primer disc d´aquestes noies d´Estocolm (Suècia) que porta per títol In Distortion We Trust. Rockeres 100 % no crec que passin a la història però si que et faran passar una bona estona. Han telonejat a bandes com Motörhead o American Dog que et permetran fer-te una idea del tipus de música que fan. Els països escandinaus no deixen d´oferir un ampli ventall de noves bandes que segueixen a altres més consagrades com Backyard Babies, Turbonegro, Hellacopters, Hardcore Superstar, Babylon Bombs o els desapareguts Gluecifer. Apa, us deixo el link a la seva pàgina web i el vídeo de la seva cançó Play me Hard.



Salut

Asphalt Ballet & Bang Tango

No recordo molt bé perquè però són dos bandes que identifico una amb l´altre. Probablement vaig comprar els dos discos de debut al mateix temps i a més sempre tinc molt present les dues primeres cançons de cada disc.

Asphalt Ballet van publicar el seu primer disc el 1991. Com us deia cançons com Hell´s kitchen amb les motos rugint al començament, Soul Survive o el mig temps de Tuesday Rain, fan aquest disc molt recomenable als amants del Hard Rock sense més. Després d´aquest primer disc van publicar Pigs, on el cantant Gary Jeffries va deixar el grup, i que va tenir molt poca repercusió i va ser el seu darrer treball. Actualment és possible sentir la veu de Jeffries en el grup Alligator Stew que no estan gens malament.

A continuació us deixo el vídeo de la cançó Soul Survive.



Els Bang Tango han tingut una vida artística bastant més prolífica després de publicar el seu primer disc Psycho Cafe (1989). Discs com Dancin' on Coals o Ready to go són molt recomenables. Però com us deia, el seu primer disc és impressionant amb cançons com Attack of Life, Someone like You o Love Injection. Actualment acaben de publicar el disc From the Hip, que no he escoltat i que crec que només conté al cantant Joe Leste de la formació original. Us deixo el link de la cançó Someone like you.



Apa, salut

Alice Donut

Acabo de saber que aquesta banda, Alice Donut, té un altre disc al mercat que es diu Fuzz.No he tingut encara l´oportunitat d´escoltar-lo, però m´ha fet recordar el gran concert que vaig poder viure, ja fa alguns anys, a la desapareguda sala Garatge de Barcelona. És un grup que sempre els hi he tingut una simpatia especial i per tant, aquí el meu recordatori. Doncs apa, aquí us deixo el link a la seva pàgina web i un vídeo de la cançó Mrs. Hayes.

Pàgina web d´Alice Donut



Apa, salut a tots.

Noves bandes britàniques

Sembla que alguna cosa s´està movent per terres britàniques en els últims anys, sobretot des de l´arribada d´una banda com The Darkness. Sembla que els moments del Brit-pop s´estan acabant i el hard i punk-rock s´estan fent els senyors de les illes. La primera banda a la que faré referència són els Towers of London que amb el seu disc Blood, Sweat & Towers amb retornat les guitarres al panorama musical anglès. Cançons com I´m a rat o Kill the pop scene són autèntiques declaracions de principis. Si voleu fer una ullada a la seva pàgina web, aquí teniu el seu link:

Web page Towers of London

Us deixo també un link al video del seu primer single In a noose:



Els londinencs Tokyo Dragons amb el seu album de debut Give me the Fear donen una lliçó de bon hard-rock fresc. Si esteu interessats en fer una ullada a la pàgina web d´aquesta banda aquí teniu la seva adreça:

Web page Tokyo Dragons

I com sempre aquí us deixo els link a un dels seus vídeos de la cançó Come on baby:




Apa, salut

Stoner Rock

Ha estat un dels grans moviments en la musica rock de finals del segle passat. Heredant el so de bandes de metall dels 70 com Black Sabbath, amb riffs poderosos i atmosferes molt carregades, no han tingut mai la repercusió d'altres moviments propers, com el grunge. Bandes com Fu Manchu, Unida y Hermano (ex-membres de Kyuss),Orange Goblin, Spirit Caravan, o els més reconeguts Queen of the Stone Age (ex-membres de Kyuss) formen part d´aquest univers conegut també per desert rock. Alguns també col.loquen dins d´aquest sac els grandiosos Monster Magnet, tot i que jo no estic molt d´acord.


És més o menys reconegut que els pares d´aquest moviment i per a mi la millor banda stoner rock, són els Kyuss. Amb quatre discs impressionants com són: "Wretch", "Blues for the red sun", "Sky Valley" i "...and the circus leaves town" han sigut referència per aquest moviment. Sobre l´any 92 vaig comprar-me el disc Blues for the red sun en la secció de CDs d´oferta. És el que té no sé un grup de masses (gràcies per a mi que en aquell temps no tenia molts diners). No recordo que vaig pagar però probablement molt menys del que realment val aquest disc.

Des d´aquí el meu homenatge a aquesta banda. Us deixo el link al seu video Demon Cleaner del disc Sky Valley.




Salut

AMERICANA

Hola a tots/es

Avui estava llegint un reportatge sobre aquest nou moviment que s´anomena "Americana" que inclou molts grups i cantants que fan Rock americà d´arrels o country-rock. Dins d´aquest sac es troben gent tant varaida com Steve Earle, Jayhawks, Allison Moorer, Caitlin Cary o Drive-by Truckers (per cert, tots molt recomenables). Entre tots li tinc un especial devoció a la Lucinda Williams. El primer disc seu que va caure a les meves mans va ser "Car wheels on a gravel road" i per a mi la seva millor obra. Tot i així, discs més recents com "Without tears" o "Essence" i les seves primeres obres són molt recomenables. Últimament he tingut l´oportunitat de veure el seu DVD en directe, "Live in Austin, Tx" on té a la guitarra un dels grans de l´anomenada Americana, Jim Lauderdale.

Si voleu fer una ullada a la seva pàgina web, us deixo el link:

Pàgina web Lucinda Williams

I com sempre, aprofitaré per penjar un vídeo d´alguna cançó d´aquesta gran dona.

Lucinda Williams: "Drunken Angel" - Live in Austin, Tx



Apa, salut i a disfrutar-ho.