Sunday, March 25, 2007
JANE'S ADDICTION
"Señores y señoras: nosotros tenemos más influencia con sus hijos que tú tienes, pero los queremos. Creados y regados de Los Ángeles, Juanas Addicción!" ... amb aquestes paraules comença un dels discs més importants i més influents de la música alternativa dels 80, Ritual de lo Habitual. El seu cantant Perry Farrell, ha estat entre'altres coses el creador d'un dels festivals itenerants més famosos dels EUA, el Lollapalooza, i ha format part de bandes com els Porno for Pyros, on va assolir una mica més de reconeixement. Per la seva part, el guitarra Dave Navarro, ha format part de bandes com Red Hot Chili Peppers i en l'actualitat forma part del grup The Panic Channel (força allunyat del so de Jane's). Apa, us deixo amb uns quants vídeos.
Pàgina web de Jane's Addiction
Jane's Addiction - Mountain song (Nothing's shocking)
Jane's Addiction - Stop (Ritual de lo habitual)
Jane's Addiction - Been caught stealing (Ritual de lo habitual)
Saturday, March 24, 2007
MAD JUANA
Mad Juana és una d'aquelles bandes difícils de definir. Buscant a la seva pàgina web s'autodefineixen així: "A blend rich with swamp blues, dub, reggae, and a dash of mariachi /flamenco- all simmered on a succulent backbone of rock that's often compared to The Stooges and The Velvet Underground". Quasi res!!! Està liderada per la seva cantant Karmen Guy i el genial Sami Yaffa. Pels qui no hagueu sentit parlar d'aquest home, va formar part dels mítics Hanoi Rocks, i ha tocat amb artistes com Joan Jett o Jesse Malin. Actualment forma part de la nova formació dels no menys mítics New York Dolls (per cert, molt recomenable el seu darrer disc: One day it will please us to remember even this).
Jo només he tingut l'oportunitat d'escoltar el seu darrer disc Acoustic Voodoo, i és més que recomenable. Apa, us deixo amb algun vídeo d'aquest darrer album
Pàgina web de Mad Juana
Myspace de Mad Juana
Mad Juana - Venus in furs (Acoustic Voodoo)
Mad Juana - Living in Babylon (Acoustic Voodoo)
Sunday, March 18, 2007
MARAH
Aquest grup format pels germans Bielanko és una de les millors bandes de Rock clàssic de l'actualitat. Tenen dues facetes molt diferenciades. En primer lloc, els seus discs que estan composats per precioses cançons de rock, cuidades i amb mil matissos i per altre banda, els seus poderosos i contundents directes on deixen anar tota la seva energia rockera. Alguns haureu tingut la sort de veure'ls recentment a Barcelona (quina enveja, Jordi!!) i pel que diuen va ser impressionant. Dues hores de rock amb lletres majúscules. Per començar, podeu provar amb dos dels seus darrers discs: If you didn't laugh you'd cry i 20,000 streets under the sky. Apa, us deixo amb uns quants vídeos d'aquesta banda que entre els seus admiradors inclou al Bruce Springsteen. Apa, salut
Pàgina web de Marah
Marah - Sooner or later (If you didn't laugh you'd cry)
Marah - Long hot summer
Marah - Feather boa (20000 streets under the sky)
OLD CROW MEDICINE SHOW
Avui, li dedicarem l'entrada a una banda de bluegrass de Nashville. És una de les grans sensacions dins d'aquest ampli moviment conegut com Americana. La seva feina és recuperar les antigues melodies folk americanes. Molt interessants els seus darrers discs: Old Crow Medicine Show i Big Iron World. Apa, poseu-vos la vostra camisa de quadres i a disfrutar ... YYYYYIIIHHHHHAAAAA!!!!. Apa, salut
Pàgina web de Old Crow Medicine Show
Myspace de Old Crow Medicine Show
Old Crow Medicine Show - Wagon Wheel (Old Crow Medicine Show)
Old Crow Medicine Show - Down Home Girl (Big Iron World)
Old Crow Medicine Show - Tear it down (Old Crow Medicine Show)
Saturday, March 17, 2007
THE DRESDEN DOLLS
Duet de Boston format per Amanda Palmer (veu i piano) i Brian Viglione (bateria i veu). Ells mateixos es defineixen com a punk cabaret brechtiano, i barrejen les melodies pop, rock amb una gran dosis de dramatisme. Els seus directes són espctaculars i intensos, que els han convertit en un dels grups de culte dins de l'escena underground del moment. Tenen una personalíssima visió de la música que els fa d'allò més interessants. Tenen tres discs al mercat: A is for Accident (2003), The Dresden Dolls (2004) i el recent Yes, Virginia (2006). Bé, us deixo amb uns quants vídeos per a que disfruteu d'aquest curiós grup.
Pàgina web de The Dresden Dolls
The Dresden Dolls - My alcoholic friends (Yes, Virginia)
The Dresden Dolls - Missed me (The Dresden Dolls)
The Dresden Dolls - Backstabber (Yes, Virginia)
Sunday, March 11, 2007
THE LAST VEGAS
Molt interessant banda de Chicago, amb dos discs al mercat: Lick'em and leave'em i el recent publicat Seal the deal. Punk/Hard rock sense més pretensions, per passar una bona estona. Apa, us deixo amb un parell de vídeos.
Pàgina web the The Last Vegas
MySpace de The Last Vegas
The Last Vegas - Raw dog (Seal the deal)
The Last Vegas - All the way (Seal the deal)
Saturday, March 10, 2007
DRIVIN'N'CRYN
Gran any de concerts per Barcelona ... i jo per terres canadenques: Tool, Alice in Chains, The Black Halos, Marah ... i ara m'acabo d'enterar, pel meu amic Jordi, que tornen en concert a KGB els Drivin'n'Cryin. Aquesta banda d'Atlanta que barreja el hard-rock, rock sureny, blues i folk va venir en concert a Barcelona l'any 1991, i concretament a la sala KGB. En aquella època no anàvem molt sobrats de diners i per si de cas els dissabtes escoltàvem el mític programa de Tarda Tardà a veure si regalaven entrades. Aquell dissabte van regalar entrades per un grup que no coneixiem ... però tu, eren gratis. Així que vam trucar i ens van tocar. A la sala KGB potser hi havien 100 persones i vam veure un concert memorable. Un set acústic i un altre més metàl.lic va fer les delicies dels pocs que estàvem allà. Durant molt de temps vaig intentar trobar els discs d'aquesta gent al carrer Tallers ... impossible. Un dia, en una botiga que tenia coses de segona mà i que no acostumàvem a visitar, vaig trobar el grandiós Fly Me Courageous d'importació. Em vaig deixar tots els estalvis, però que collons!!! Des de llavors he mantingut una relació especial amb aquesta poc coneguda banda i la carrera en sol.litari del seu cantant Kevn Kinney. Si no els coneixeu i voleu començar us recomano el Fly me Courageous i Wrapped in the Sky. Si voleu la seva faceta més hard rockera no podeu deixar passar el seu disc Smoke. Si teniu l'oportunitat d'anar al concert, segurament valdrà la pena ... jo m'hauré de contentar en escoltar cançons com Chain Reaction, Build the fire, Pura Vida o Whiskey Soul Woman. Apa, us deixo amb alguns vídeos que he trobat.
Pàgina web de Drivin'n'Cryin
Drivin'n'Cryin - Honeysuckle Blue (Mystery Road)
Drivin'n'Cryin - Let's go dancing (Fly me Courageous)
Drivin'n'Cryin - House for Sale (Mystery Road)
Friday, March 09, 2007
THE 90's
Probablement els 90 han estat una de les èpoques més brillants per al rock, i per això he decidit fer una llista dels 20 discs que més m'han marcat d'aquells anys. No preten ser una llista dels millors discs, i ben segur que en faltaran molts, però si que són els discs que per a mi han significat alguna cosa important. No estan ordenats de cap manera especial, si no que són tal i com m'han anat venint al cap. Us convido a que doneu les vostres llistes, o els vostres suggeriments o les vostres crítiques. Apa, salut
Blind Melon - Soup (1995)
Aquest si que potser és el disc més important per a mi dels anys 90. Simplement magnífic ... una banda especial amb un so únic i la veu carismàtica de Shannon Hoon. IMPRESCINDIBLE.
Afghan Whigs - Gentlemen (1993)
Ja la seva portada et dóna una idea de la bellesa i sensibilitat d'aquest disc. La veu de Greg Dulli sona millor que mai.
Alice in Chains - Dirt (1992)
No podia faltar una banda de Seattle, escena musical que va marcar gran part de la década dels 90. La guitarra de Jerry Cantrell i la veu de Layne Staley són la banda sonora perfecte quan estàs a punt de tocar fons.
Rage Against the Machine - Rage Against the Machine (1992)
La ràbia feta banda de rock, la veu dels que no són escoltats ... ha començat la revolució?
Jeff Buckley - Grace (1994)
Sembla mentida la quantitat de gent d'aquestes bandes del 90 que ja no estan entre nosaltres, Shannon Hoon, Layne Staley o el propi Jeff Buckley. És un dels discs més deliciosos que he tingut l'oportunitat d'escoltar mai.
Pearl Jam - Ten (1991)
Un àlbum de debut excepcional d'aquesta banda de Seattle. Encara recordo les imatges dels vídeos de Pearl Jam amb l'Eddie Vedder penjat del sostre del teatre on estava actuant. Increible.
Marilyn Manson - Antichrist Superstar (1996)
Malgrat la desorientació que ara mateix regna en la carrera del Reverend, els seus dos primers discs van ser i són una bomba. Encara recordo el concert de la sala Bikini, on feia por acostar-se a l'escenari d'aquest "mesies" del rock. Producció de Trent Reznor.
Tool - Aenima (1996)
Feia pocs dies us parlava d'ells ... res més a afegir. Delirant les portades i les fotos interiors dels albums d'aquesta gent.
Monster Magnet - Powertrip (1998)
L'experiència musical dels Monster Magnet és com un viatge al.lucinógen ... l'ús de substàncies prohibides durant la seva escoltada depén de tu.
Jane's Addiction - Ritual de lo Habitual (1990)
Una de les bandes més importants de la música alternativa. La seva influència en bandes dels 90 i posteriors és indiscutible. Aquesta portada va ser censurada als EUA pel contingut de cossos nus ... VAYANSE!!!!
Stone Temple Pilots - Purple (1994)
A aquest disc li tinc un carinyo especial, i no sabria dir perquè. Sempre m'ha agradat la veu de l'Scott Weiland ... un altre que podria estar ocupant la llarga llista de músics dels 90 que ja no estan entre nosaltres, però sembla que encara agunta.
Soundgarden - Badmotorfinger (1991)
Una altra banda de Seattle amb una de les veus més espectaculars del món del rock Chris Cornell. Aquest disc amb sons propers a bandes dels 70 és com una bomba directa al cervell. Un exemple, l'obsesiva cançó Jesus Christ Pose.
Screaming Trees - Sweet Oblivion (1992)
Una de les bandes més oblidades de l'escena de Seattle. El seu so, bastant allunyat del grunge, no va afavorir el seu reconeixent massiu, malgrat que per a mi era una de les millors. Per sort, encara podem disfrutar de la carismàtica veu del seu cantant Mark Lanegan en la seva carrera en sol.litari.
Red Hot Chili Peppers - Blood Sugar Sex Magik (1991)
Per a mi el millor disc d'aquesta banda californiana que per desgràcia ha perdut totalment el nord amb els seus darrers àlbums. Una pena!!!
Faith no More - Angel Dust (1992)
Potser no és el millor disc dels homes de Mike Patton (a mi m'agrada més The Real Thing) però no deia de ser un molt bon disc. Sabien fusionar com ningú el funk i el rock. Memorable el concert d'aquesta gira a la sala Zeleste ... encara guardo la camiseta que em vaig comprar. Podeu imaginar en quin estat està!!!
Fun Lovin' Criminals - 100% Colombian (1998)
Una de les bandes més glamouroses i elegants de finals dels 90. Aquest disc és una meravella amb la seva barreja de rock, hip hop, blues ...
Backyard Babies - Total 13 (1997)
Disc de rock cru, directe i sense concessions. Retorn a les velles arrels del hard i punk-rock. Són uns dels iniciadors d'una molt bona fornada de bandes de rock al nord d'Europa.
Smashing Pumpkins - Siamese Dream (1993)
Per a mi el millor disc del grup de Bill Corgan, que conté cançons perfectes com Today, Disarm o Cherub rock. Música amb lletres majúscules.
Kyuss - Welcome to the Sky Valley (1994)
Els pares de l'stoner o desert rock. Atmósferes envolvents, guitarres poderoses i la veu prodigiosa de John Garcia. Boníssims!!
Temple of the Dog - Temple of the Dog (1991)
Disc d'homenatge a Andy Wood cantant de Mother Love Bone, grup que mereixeria estar en aquesta llista. Disc amb una sensibilitat exquisita i que reuneix a les grans estrelles de l'escena de Seattle (podeu veure l'entrada sobre Mother Love Bone al meu blog). Genial.
Blind Melon - Soup (1995)
Aquest si que potser és el disc més important per a mi dels anys 90. Simplement magnífic ... una banda especial amb un so únic i la veu carismàtica de Shannon Hoon. IMPRESCINDIBLE.
Afghan Whigs - Gentlemen (1993)
Ja la seva portada et dóna una idea de la bellesa i sensibilitat d'aquest disc. La veu de Greg Dulli sona millor que mai.
Alice in Chains - Dirt (1992)
No podia faltar una banda de Seattle, escena musical que va marcar gran part de la década dels 90. La guitarra de Jerry Cantrell i la veu de Layne Staley són la banda sonora perfecte quan estàs a punt de tocar fons.
Rage Against the Machine - Rage Against the Machine (1992)
La ràbia feta banda de rock, la veu dels que no són escoltats ... ha començat la revolució?
Jeff Buckley - Grace (1994)
Sembla mentida la quantitat de gent d'aquestes bandes del 90 que ja no estan entre nosaltres, Shannon Hoon, Layne Staley o el propi Jeff Buckley. És un dels discs més deliciosos que he tingut l'oportunitat d'escoltar mai.
Pearl Jam - Ten (1991)
Un àlbum de debut excepcional d'aquesta banda de Seattle. Encara recordo les imatges dels vídeos de Pearl Jam amb l'Eddie Vedder penjat del sostre del teatre on estava actuant. Increible.
Marilyn Manson - Antichrist Superstar (1996)
Malgrat la desorientació que ara mateix regna en la carrera del Reverend, els seus dos primers discs van ser i són una bomba. Encara recordo el concert de la sala Bikini, on feia por acostar-se a l'escenari d'aquest "mesies" del rock. Producció de Trent Reznor.
Tool - Aenima (1996)
Feia pocs dies us parlava d'ells ... res més a afegir. Delirant les portades i les fotos interiors dels albums d'aquesta gent.
Monster Magnet - Powertrip (1998)
L'experiència musical dels Monster Magnet és com un viatge al.lucinógen ... l'ús de substàncies prohibides durant la seva escoltada depén de tu.
Jane's Addiction - Ritual de lo Habitual (1990)
Una de les bandes més importants de la música alternativa. La seva influència en bandes dels 90 i posteriors és indiscutible. Aquesta portada va ser censurada als EUA pel contingut de cossos nus ... VAYANSE!!!!
Stone Temple Pilots - Purple (1994)
A aquest disc li tinc un carinyo especial, i no sabria dir perquè. Sempre m'ha agradat la veu de l'Scott Weiland ... un altre que podria estar ocupant la llarga llista de músics dels 90 que ja no estan entre nosaltres, però sembla que encara agunta.
Soundgarden - Badmotorfinger (1991)
Una altra banda de Seattle amb una de les veus més espectaculars del món del rock Chris Cornell. Aquest disc amb sons propers a bandes dels 70 és com una bomba directa al cervell. Un exemple, l'obsesiva cançó Jesus Christ Pose.
Screaming Trees - Sweet Oblivion (1992)
Una de les bandes més oblidades de l'escena de Seattle. El seu so, bastant allunyat del grunge, no va afavorir el seu reconeixent massiu, malgrat que per a mi era una de les millors. Per sort, encara podem disfrutar de la carismàtica veu del seu cantant Mark Lanegan en la seva carrera en sol.litari.
Red Hot Chili Peppers - Blood Sugar Sex Magik (1991)
Per a mi el millor disc d'aquesta banda californiana que per desgràcia ha perdut totalment el nord amb els seus darrers àlbums. Una pena!!!
Faith no More - Angel Dust (1992)
Potser no és el millor disc dels homes de Mike Patton (a mi m'agrada més The Real Thing) però no deia de ser un molt bon disc. Sabien fusionar com ningú el funk i el rock. Memorable el concert d'aquesta gira a la sala Zeleste ... encara guardo la camiseta que em vaig comprar. Podeu imaginar en quin estat està!!!
Fun Lovin' Criminals - 100% Colombian (1998)
Una de les bandes més glamouroses i elegants de finals dels 90. Aquest disc és una meravella amb la seva barreja de rock, hip hop, blues ...
Backyard Babies - Total 13 (1997)
Disc de rock cru, directe i sense concessions. Retorn a les velles arrels del hard i punk-rock. Són uns dels iniciadors d'una molt bona fornada de bandes de rock al nord d'Europa.
Smashing Pumpkins - Siamese Dream (1993)
Per a mi el millor disc del grup de Bill Corgan, que conté cançons perfectes com Today, Disarm o Cherub rock. Música amb lletres majúscules.
Kyuss - Welcome to the Sky Valley (1994)
Els pares de l'stoner o desert rock. Atmósferes envolvents, guitarres poderoses i la veu prodigiosa de John Garcia. Boníssims!!
Temple of the Dog - Temple of the Dog (1991)
Disc d'homenatge a Andy Wood cantant de Mother Love Bone, grup que mereixeria estar en aquesta llista. Disc amb una sensibilitat exquisita i que reuneix a les grans estrelles de l'escena de Seattle (podeu veure l'entrada sobre Mother Love Bone al meu blog). Genial.
NYMPHS
Banda formada i desapareguda a principis dels anys 90 a California, que només va editar un parell de discs: l'EP A pratical guide to astral projection i Nymphs. Liderada per la cantant Inger Lorre barrejaven el glam, punk-rock i una miqueta de grunge. Gent coneguda com la Courtney Love estaven entre els seus seguidors. Sembla que els problemes amb alcohol i les drogues van acabar amb la seva carrera. L'any 99 l'Inger Lorre publica en sol.litari Transcendental Medication que no he tingut l'ocasió d'escoltar-lo. Apa, us deixo amb uns quants vídeos.
Nymphs - Sad and damned (Nymphs)
Nymphs - Alright (A practical guide to astral projection)
Nymphs - Imitating angels (A practical guide to astral projection)
Sunday, March 04, 2007
TOOL
L'univers Tool és obscur, tancat, inaccesible, complex ... però quan finalment hi entres (i no és fàcil) quedes atrapat en les seves atmosferes i no pots escapar al seu poder. Amb una base rítmica directa al cervell, unes guitarres esmolades i la veu única de Maynard James Keenan han creat dos de les obres mestres del rock progressiu-alternatiu-metall dels 90, Undertow i Aenima. Si no els heu sentit mai, poseu el volum ben alt i deixeu-vos portar per les sensacions de les seves cançons. La seva música i els seus vídeos no us deixaran indiferents. Apa, salut.
Pàgina web de Tool
Tool - Sober (Undertow)
Tool - Stinkfist (Aenima)
Tool - Prison Sex (Undertow)
Tool - Aenema (Aenima)
... MY WORLD IS EMPTY WITHOUT YOU ...
Per fi m'he decidit a fer una entrada per a un dels meus grups preferits ... The Dogs d'Amour. Tyla, Bam, Jo Dog o Darrel Bath han format part d'aquesta banda britànica, que ha estat injustament tractada per públic i premsa. Tenen un repertori ple de clàssics del rock, i els seus concerts, amb un públic escàs però molt fidel, és una autèntica festa. Cervesa en mà no pots parar de cantar una darrera l'altra cançons com: Last Bandit, Billy Two Rivers, Debauchery, Errol Flynn o Satellite Kid. Melodies, riffs, sentiment, vi i un dels millors frontmans que ha donat el món del rock no han sigut prou per donar-lis una mica de fama. Sembla que han tornat després de l'aventura en sol.litari del Tyla, en una època on sembla que a les illes el rock torna a renéixer ... a veure si aquest cop hi ha sort. Apa, salut.
Pàgina web de The Dogs d'Amour i Tyla
The Dogs d'Amour - I don't want to go (In the dynamite jet saloon)
The Dogs d'Amour - How come it never rains (In the dynamite jet saloon)
The Dogs d'Amour - Trail of Tears (Errol Flynn)
The Dogs d'Amour - Satellite Kid (Errol Flynn)
Saturday, March 03, 2007
URGE OVERKILL
La cover de Neil Diamond Girl, you’ll be a woman soon va ser el seu gran moment de glòria, gràcies a la pel.lícula Pulp Fiction. Ho tenien tot: el glamour d'autèntics rockstars, una barreja de power-pop, música alternativa i hard rock, el talent compositiu de Nash Kato i Eddie “King” Roeser i una sòlida discografia que inclou dos discs imprescindibles com Saturation y Exit the Dragon. Potser és una de les bandes de rock amb més talent dels anys 90, però que han passat pràcticament desapercebudes pel gran públic. Una gran pena, però per això estic jo aquí. Apa, salut.
Urge Overkill - Sister Havana (Saturation)
Urge Overkill - Positive Bleeding (Saturation)
Friday, March 02, 2007
WOLFMOTHER
En molt poc temps, aquest trio australià ha aconseguit el reconeixement unànim de premsa i públic. Tenen un estil molt personal, tot i que podem veure influències tan diferents com Black Sabbath, Led Zeppelin, Mars Volta o White Stripes. Hard rock, blues, psicodelia ... vaja, una maravella. No us deixeu escapar el seu debut discogràfic, Wolfmother. Apa, salut.
Pàgina web de Wolfmother
Myspace de Wolfmother
Wolfmother - Woman (Wolfmother)
Wolfmother - White unicorn (Wolfmother)
YOUNG HEART ATTACK
Aquesta banda texana de high energy rock'n'roll té com a gran característica el joc vocal de la seva cantant Jennifer Stephens i el guitarra Chris Hodge. Amb un disc al mercat Mouthful of Love han aconseguit un so bastant personal on es deixen veure influències de bandes clàssiques com MC5 (inclouen una versió al disc). Han girat de teloners de bandes com Turbonegro, The Darkness o Motörhead. Apa, espero que els disfruteu tot i que el vídeo no és molt bo.
Pàgina web de Young Heart Attack
Fragments d'una actuació en directe a Austin, TX
Subscribe to:
Posts (Atom)