Probablement els 90 han estat una de les èpoques més brillants per al rock, i per això he decidit fer una llista dels 20 discs que més m'han marcat d'aquells anys. No preten ser una llista dels millors discs, i ben segur que en faltaran molts, però si que són els discs que per a mi han significat alguna cosa important. No estan ordenats de cap manera especial, si no que són tal i com m'han anat venint al cap. Us convido a que doneu les vostres llistes, o els vostres suggeriments o les vostres crítiques. Apa, salut
Blind Melon - Soup (1995) 
Aquest si que potser és el disc més important per a mi dels anys 90. Simplement magnífic ... una banda especial amb un so únic i la veu carismàtica de Shannon Hoon. IMPRESCINDIBLE.
Afghan Whigs - Gentlemen (1993)
Ja la seva portada et dóna una idea de la bellesa i sensibilitat d'aquest disc. La veu de Greg Dulli sona millor que mai.
Alice in Chains - Dirt (1992)
No podia faltar una banda de Seattle, escena musical que va marcar gran part de la década dels 90. La guitarra de Jerry Cantrell i la veu de Layne Staley són la banda sonora perfecte quan estàs a punt de tocar fons.
Rage Against the Machine - Rage Against the Machine (1992)
La ràbia feta banda de rock, la veu dels que no són escoltats ... ha començat la revolució?
Jeff Buckley - Grace (1994)
Sembla mentida la quantitat de gent d'aquestes bandes del 90 que ja no estan entre nosaltres, Shannon Hoon, Layne Staley o el propi Jeff Buckley. És un dels discs més deliciosos que he tingut l'oportunitat d'escoltar mai.
Pearl Jam - Ten (1991)
Un àlbum de debut excepcional d'aquesta banda de Seattle. Encara recordo les imatges dels vídeos de Pearl Jam amb l'Eddie Vedder penjat del sostre del teatre on estava actuant. Increible.
Marilyn Manson - Antichrist Superstar (1996)
Malgrat la desorientació que ara mateix regna en la carrera del Reverend, els seus dos primers discs van ser i són una bomba. Encara recordo el concert de la sala Bikini, on feia por acostar-se a l'escenari d'aquest "mesies" del rock. Producció de Trent Reznor.
Tool - Aenima (1996)
Feia pocs dies us parlava d'ells ... res més a afegir. Delirant les portades i les fotos interiors dels albums d'aquesta gent.
Monster Magnet - Powertrip (1998)
L'experiència musical dels Monster Magnet és com un viatge al.lucinógen ... l'ús de substàncies prohibides durant la seva escoltada depén de tu.
Jane's Addiction - Ritual de lo Habitual (1990)
Una de les bandes més importants de la música alternativa. La seva influència en bandes dels 90 i posteriors és indiscutible. Aquesta portada va ser censurada als EUA pel contingut de cossos nus ... VAYANSE!!!!
Stone Temple Pilots - Purple (1994)
A aquest disc li tinc un carinyo especial, i no sabria dir perquè. Sempre m'ha agradat la veu de l'Scott Weiland ... un altre que podria estar ocupant la llarga llista de músics dels 90 que ja no estan entre nosaltres, però sembla que encara agunta.
Soundgarden - Badmotorfinger (1991)
Una altra banda de Seattle amb una de les veus més espectaculars del món del rock Chris Cornell. Aquest disc amb sons propers a bandes dels 70 és com una bomba directa al cervell. Un exemple, l'obsesiva cançó
Jesus Christ Pose.
Screaming Trees - Sweet Oblivion (1992)
Una de les bandes més oblidades de l'escena de Seattle. El seu so, bastant allunyat del grunge, no va afavorir el seu reconeixent massiu, malgrat que per a mi era una de les millors. Per sort, encara podem disfrutar de la carismàtica veu del seu cantant Mark Lanegan en la seva carrera en sol.litari.
Red Hot Chili Peppers - Blood Sugar Sex Magik (1991)
Per a mi el millor disc d'aquesta banda californiana que per desgràcia ha perdut totalment el nord amb els seus darrers àlbums. Una pena!!!
Faith no More - Angel Dust (1992)
Potser no és el millor disc dels homes de Mike Patton (a mi m'agrada més The Real Thing) però no deia de ser un molt bon disc. Sabien fusionar com ningú el funk i el rock. Memorable el concert d'aquesta gira a la sala Zeleste ... encara guardo la camiseta que em vaig comprar. Podeu imaginar en quin estat està!!!
Fun Lovin' Criminals - 100% Colombian (1998)
Una de les bandes més glamouroses i elegants de finals dels 90. Aquest disc és una meravella amb la seva barreja de rock, hip hop, blues ...
Backyard Babies - Total 13 (1997)
Disc de rock cru, directe i sense concessions. Retorn a les velles arrels del hard i punk-rock. Són uns dels iniciadors d'una molt bona fornada de bandes de rock al nord d'Europa.
Smashing Pumpkins - Siamese Dream (1993)
Per a mi el millor disc del grup de Bill Corgan, que conté cançons perfectes com Today, Disarm o Cherub rock. Música amb lletres majúscules.
Kyuss - Welcome to the Sky Valley (1994)
Els pares de l'stoner o desert rock. Atmósferes envolvents, guitarres poderoses i la veu prodigiosa de John Garcia. Boníssims!!
Temple of the Dog - Temple of the Dog (1991)
Disc d'homenatge a Andy Wood cantant de Mother Love Bone, grup que mereixeria estar en aquesta llista. Disc amb una sensibilitat exquisita i que reuneix a les grans estrelles de l'escena de Seattle (podeu veure l'entrada sobre Mother Love Bone al meu blog). Genial.
