second to none

CINDERELLA

2011-05-26T11:56:00.003-04:00

El proper 10 de Juny visiten les nostres terres els Cinderella. Aquesta banda de Philadelphia va tenir el seu moment a finals dels 80 i sobretot amb els seus discs Long cold winter (1988) i Heartbreak station (1990). Però com moltes bandes de hard rock es van veure apartades de l'escena musical amb l'entrada del moviment grunge. Malgrat tot, han seguit en actiu i ara ens visiten amb la formació original.

Cinderella - Gypsy road (Long cold winter - 1988)

Heartbreak station - Heartbreak station (1990)

FIVE HORSE JOHNSON

2011-05-16T16:29:00.006-04:00

Primavera ben moguda la que estem tenint a nivell de concerts. Ara li toca el torn a Five Horse Johnson que tocaran a la sala Rocksound el proper 9 de Juny. Aquesta banda formada al 1995 a Ohio combina de meravella el hard rock i el blues. El seu darrer disc fou The Mystery Spot que va ser editat l'any 2003. Un servidor no se'ls perdrà ... i vosaltres?

Five Horse Johnson - Soul digger (The last men on Earth, 2003)

URGE OVERKILL

2011-05-14T10:31:00.004-04:00

Setze anys hem hagut d'esperar per a veure publicat el nou disc dels Urge Overkill. Durant aquests anys han hagut gires i discs en solitari però els que els seguim de fa temps ja teniem ganes de sentir les noves cançons. I de moment, aquest Rock & roll submarine no decepciona gens ni mica. Els UO són alguna cosa més que el seu únic hit, la versió de Neil Diamond que van fer per a Pulp Fiction. Apa, doneu una oportunitat a la banda més glamurosa del panorama rocker.

Esperem que hi hagi gira i que els porti per Barcelona de nou ...

Urge Overkill - Crackbabies (Saturation - 1993)

HOGJAW

2011-05-12T11:45:00.000-04:00

I si parlàvem de concerts aquesta setmana, el dissabte 14 de Maig a la sala Rocksound de Barcelona, la banda de southern rock Hogjaw. Venen a presentar el disc Ironwood (2010). Molt recomenables

Hogjaw - Gitsum (Devilin the Details - 2008)

NORTH MISSISSIPPI ALLSTARS

2011-05-11T02:56:00.009-04:00

Aquest divendres, 13 de Maig, ens visiten els North Mississippi Allstars. Aquesta banda de southern rock/blues ve a presentar el seu darrer album Keys to the kingdom.

North Mississippi Allstar - Keep the devil down (Hernando, 2008)

North Mississippi Allstar - Sala Bikini, Barcelona 13-05-2011

THE JIM JONES REVUE

2011-05-01T04:52:00.006-04:00

El proper dia 10 de Maig venen per aquestes terres els Jim Jones Revue a presentar el seu darrer àlbum Burning your house down. Aquesta banda anglesa liderada per l'ex-Thee Hypnotics ofereix rock'n'roll clàssic amb influències de punk i garatge. T'ho perdràs?

The Jim Jone Revue - Princess and the Frog

AIRBOURNE

2008-05-19T15:02:00.003-04:00

Sembla mentida que un grup que no passa dels 25 anys pugui haver entès tan fàcilment en què consisteix tocar rock. Segurament molta gent els criticarà per sonar a AC/DC ... i? A qui l'importa si després d'escoltar el seu primer disc, Runnin' wild, només estàs pensant en el moment que es deixaran caure per aquestes terres per poder-los disfrutar en directe. Només de tant en tant surten bandes que marquen una època i un estil ... la resta només cal que facin música que els surt de dins, la que senten. I això és el que fan els australians Airbourne.

Apa, a disfrutar-los

Airbourne - Runnin' wild (Runnin' wild)

Airbourne - Diamond in the rough (Runnin' wild)

CONCERTS

2008-05-19T14:16:00.001-04:00

La veritat és que estem tenint molta sort els darrers mesos per a les nombroses visites que hem tingut a Barcelona de grans bandes. Si ja han passat per aquí The Hives, Danko Jones, Gutter Twins, Hardcore Superstar ... el que ens queda ...

Supagroup - 20 de Maig
Sala Apolo

The Black Halos - 23 de Maig
Sala Apolo

New York Dolls - 6 de Juny
Sala Apolo

The Dirtbombs - 18 de Juny
Sala Apolo

FORTY DEUCE (RITCHIE KOTZEN)

2008-03-06T15:38:00.003-05:00

Ànima inquieta aquest Ritchie Kotzen. Aquest guittarrista, cantant i compositor nord-americà ha format part de dos grans bandes de rock com són Poison i Mr. Big. Amb una llarga carrera en solitari però de la que m'agradaria destacar aquest disc del 2005, Nothing to Lose sota el nom de Forty Deuce. Un disc molt recomenable ...

Pàgina web de Ritchie Kotzen

Myspace de Richie Kotzen

Forty Deuce - Say (Nothing to lose)

Forty Deuce - I still (Nothing to lose)

DRAIN S.T.H.

2008-02-27T12:48:00.004-05:00

Interessant banda de metall sueca, formada només per dones. Tenen dos discs al mercat Horror Wrestling (1996) i Freaks of Nature (1999). Espero que les disfruteu

Apa, salut.

Drain S.T.H. - Crack the Liar´s Smile (Horror Wrestling)

Drain S.T.H - I Don't Mind (Horror Wrestling)

Propers concerts

2008-02-22T12:44:00.009-05:00

Bons concerts per als propers mesos:

Marah 1 de Març Sala Bikini

The Hives 7 d'Abril Sala Apolo

Young Heart Attack 11 d'Abril Sala Apolo 2

Danko Jones 18 d'Abril Sala Apolo

Hardcore Superstar + Crashdiet 24 d'Abril Sala Apolo

The Black Halos 25 d'Abril Sala Apolo

QUEEN V

2008-02-22T12:30:00.000-05:00

I per a començar una novetat que tenia pendent ...

Si recordeu fa temps us explicava que havia fet una compra per correu ... un dels grups era Bona Roba que us vaig presentar fa un parell d'entrades. L'altre és Queen V. Queen V és la líder d'aquest grup, la seva veu i la guitarra. Grup de hard rock poderós, molt interessant. Per cert, acaben de publicar nou disc Death and glory que encara no he pogut escoltar. Apa, espero que el disfruteu.

Pàgina web de Queen V

Myspace de Queen V

Queen V - Revolution baby

I'm back

2008-02-22T12:11:00.002-05:00

Bon dia!!! Sembla que després d'un temps tenint això una mica abandonat em torno a veure amb ganes d'anar actualitzant periòdicament. Així que seguim endavant amb el blog Second to none i espero que ben aviat podré anar cróniques a'algun concert.

Apa, salut

Year Long Disaster

2007-09-30T11:54:00.001-04:00

Banda de rock de Los Angeles que acaba de publicar el seu primer disc Year Long Disaster. Al mercat també és possible trobar un EP de presentació del seu recent llarga durada. Rock amb guitarres ben esmolades, so dels 70 i que tenen un molt bon ftur per davant. Haurem de seguir la seva pista. Apa, a disfrutar-los

Pàgina web de Year Long Disaster

Myspace de Year Long Disaster

Year Long Disaster - The mad shrew (EP)

Year Long Disaster - Desperate Thirst for a Cigarette

I Can Lick Any Sonofabitch in the House

2007-09-22T11:09:00.000-04:00

AVui us presento una de les últimes adquisicions que han caigut a les meves mans. Els I Can Lick any SOB in the House són de Portland (Oregon) i en ells podreu trobar southern rock bastant poderós. Les seves lletres tenen alt contingut de crítica política i social. De moment només he pogut escoltar el seu darrer disc en estudi, Menace, el qual és molt recomenable. Apa, a disfrutar-los!!!

Pàgina web de I Can Lick any SOB in the House

Myspace de I Can Lick any SOB in the House

I Can Lick any SOB in the House - Gone (Menace)

I Can Lick any SOB in the House - Westboro Baptist Church (Menace)

I Can Lick any SOB in the House - Six six five (Put Here To Bleed)

THE DETROIT COBRAS

2007-09-01T21:30:00.000-04:00

La banda que m'ocupa avui és un cas estrany. Es tracta del que s'anomena una cover band, és a dir, que fa versions. Aquest grup de Detroit, on destaca la seva cantant Rachel Nagy, es dedica a recuperar velles i belles cançons de soul, blues i R&B dels 50 passant-les pel seu filtre i convertnt-les en auténtiques bombes de garage-rock. Si voleu començar a disfrutar d'aquest peculiar grup us recomenaria el seus discs: Life, Love And Leaving o la seva darrera entrega Tied & True. Però de ben segur que acabareu adquirint tota la seva discografia. Apa, a disfrutar

Pàgina web de The Detroit Cobras

Myspace de The Detroit Cobras

The Detroit Cobras - Cha cha twist (Baby)

The Detroit Cobras - Shout Bama Lama (Life, Love & Leaving)

Chris Knight

2007-08-29T13:44:00.000-04:00

Cantant i compositor de música country de Kentucky. Si us agrada John Cougar Mellencamp o Steve Earle no podeu deixar de passar els seus discs. Jo només he tingut la oportunitat d'escoltar Enough rope del 2006 i espero ben aviat tenir el seu darrer, publicat aquest any, The trailer tapes. Apa, poseu-vos el vostre barret de cowboy i a disfrutar.

Pàgina web de Chris Knight

Chris Knight - Framed (Chris Knight)

Chris Knight - Enough rope (Enough rope)

Bona Roba

2007-08-27T19:49:00.000-04:00

Finalment, després de molt buscar aquest disc ... ja el tinc a les meves mans. Forma part de la meva primera compra de CDs per internet i ha sigut molt interessant. Bon preu, i he aconseguit dos dels discs que més il.lusió em feia tenir en els darrers temps.

Avui comencem amb aquest grup de Nova York ... Bona Roba. Tenen un disc al mercat anomenat Reach in and get her que ofereix una bona dosi de guitarres i bones melodies. Vaja, una bona oferta de bon Rock'n'roll. No us els perdeu. Apa, salut

Pàgina web de Bona Roba

Myspace de Bona Roba

Bona Roba - The slip (Reach in and get her)

Bona Roba - Williamsburg (Reach in and get her)

Centro-matic

2007-08-26T11:54:00.000-04:00

Interessant banda de Texas que ens porta a mig camí entre el rock d'arrels i la música independent. Precioses melodies i una veu molt personal del seu cantant i ànima Will Johnson. Bandes com Wilco o Neil Young et venen al cap a l'escoltar-los.

El seu disc Fort Recovery va rebre grans elogis de crítica i públic. D'ells, el cantant de Drive by-truckers va dir "Centro-matic no es sólo la mejor banda en directo de Estados Unidos, es también un grupo que sabe como hacer discos magníficos". Apa, a disfrutar-los.

Pàgina web de Centro-matic

Centro-matic - Triggers and trash heaps (Fort recovery)

Centro-matic - Patience for the ride (Fort recovery)

The Vacation

2007-08-25T11:29:00.000-04:00

Ja que sembla que les nostres es van acabant ... aquí en teniu unes altres. The Vacation és una banda de rock de Los Ángeles, que acaba de pubkicar el seu segon disc que porta el seu nom. El seu debut, Band from World War Zero, és un catàleg de sleazy rock amb tocs punk que et farà passar una mlt bona estona. Apa, a disfrutar-los.

Pàgina web de The Vacation

Myspace de The Vacation

The Vacation - White noise (The Vacation)

The Vacation - Destitute prostitutes (Band from world war zero)

Buffalo Killers

2007-08-23T15:56:00.000-04:00

Ja torno a ser a aquí amb un impressionant àlbum de debut d'aquests nois de Cincinnati. Rock amb lletres majúscules amb tocs de psicodèlia i rock sureny. Si us agraden els Allman Brothers o els més actuals North Mississippi All-stars no us ho penseu d'aconseguir aquesta joia. Serà un dels discs de l'any. Apa, salut.

Pàgina web de Buffalo Killers

Myspace de Buffalo Killers

Buffalo Killers - SS nowhere (Buffalo Killers)

Buffalo Killers - Heavens you are (Buffalo Killers)

Earl Greyhound

2007-08-11T13:55:00.000-04:00

Aquesta és una de les últimes novetats que han caigut a les meves mans. Són de Nova York i acaben d'editar el seu primer disc Soft targets que és molt recomenble. Per a que us feu una idea seria una fusió entre Beatles i Led Zeppelin, que de fet són dos de les seves grans influències. Apa, a disfrutar-los.

Pàgina web de Earl Greyhound

Myspace de Earl Greyhound

Earl Greyhound - It's over (Soft targets)

Earl Greyhound - S.O.S (Soft targets)

The Avett Brothers

2007-08-10T13:30:00.000-04:00

Bé, ja torno a ser per aquí després de les vacances. I per començar una de les noves adquisicions The Avett Brothers. Es tracta d'un grup format per un banjo, una guitarra acústica y un contabaix. Amb aquesta combinació podeu esperar des de Folk, rock, pop o ragtime. Un grup curiós i sorprenent però que enganxa des de la primera nota. Acaben d'editar el darrer album anomenat: Four thieves gone. Apa, salut i espero anar actualitzant més sovint.

Página web de The Avett Brothers

Myspace de The Avett Brothers

The Avett Brothers - Talk on indolence (Four thieves gone)

The Avett Brothers - November blue

BLACK STONE CHERRY

2007-06-16T19:22:00.001-04:00

Black Stone Cherry són una banda de Kentucky que ofereixen hard rock amb poderoses guitarres amb bases de southern rock. Destecable la veu del seu cantant Chris Robertson. L'any passat van treure el seu primer disc que porta el seu mateix nom. Molt recomenbles ... apa, a disfrutar-los.

Pàgina web de Black Stone Cherry

Myspace de Black Stone Cherry

Black Stone Cherry - Lonely train (Black Stone Cherry)

Black Stone Cherry - Hell and high water (Black Stone Cherry)

GOGOL BORDELLO

2007-06-09T12:17:00.000-04:00

Una de les bandes més "cachondes" que he escoltat en molt de temps. Segons ells, fan gypsy punk ... música resultat del xoc entre cultures, música de gent viatgera ... No és estrany que sigui així, ja que el grup està format per: dos russos (violí i acordió), un israelí (baix), dues tailandeses (ballarines i cors) i el cantant ucraïnès Eugene Hutz. Si heu vist la pel.lícula Everything is illuminated, ell fa el paper de l'Àlex que fa de guia al Jonathan (Elijah Wood) en el seu viatge per Ucraïna per descobrir la història de la seva família (molt recomenable, per cert). A més, un parell de cançons formen part de la banda sonora. Acaben de publicar Super taranta. Apa, a passar-ho bé.

Pàgina web de Gogol Bordello

Myspace de Gogol Bordello

Gogol Bordello - Start wearin purple (Gypsy punks underdog world strike)

Gogol Bordello - Not a crime (Gypsy punks underdog world strike)

Gogol Bordello - 60 revolutions (Gypsy punks underdog world strike)

THE NIGHTWATCHMAN

2007-06-09T11:31:00.000-04:00

Avui dedicat a The Nightwatchman o el que és el mateix, Tom Morello. Suposo que no cal presentació, però per si de cas, és el guitarra de Rage Against de Machine i dels desapareguts Audioslave. Doncs bé, acaba de presentar el seu disc One man revolution, un disc de música folk, on Tom Morello recupera l'esperit dels cantautors i les cançons protesta. Un disc sense els riffs que ens té acostumat aquest gran guitarrista, però que respira autenticitat per tots els costats. Apa, a disfrutar-lo.

Pàgina web de The Nightwatchman

Myspace de The Nightwatchman

The Nightwatchman - Road I must travel (One man revolution)

The Nightwatchman - Maximum firepower (One man revolution)

The Nightwatchman - Until the end (One man revolution)

SOUNDGARDEN

2007-05-19T23:58:00.000-04:00

Per a mi, una de les millors bandes sortides des de Seattle dins del conegut moviment grunge. Poc tenien a veure amb aquest so, i més aviat es tractava d'una banda que recuperava el so metàl.lic dels 70, amb sons propers a bandes com Black Sabbath. A més disposava d'un dels millors cantant dels darrers 20 anys, Chris Cornell. La seva
discografia és simplement impressionant, però potser si hagués de destacar algun disc seria Badmotorfinger. Apa, a disfrutar.

Soundgarden - Loud love (Louder than love)

Soundgarden - Jesus Christ pose (Badmotorfinger)

Soundgarden - Rusty cage (Badmotorfinger)

Soundgarden - Pretty noose (Down on the upside)

Soundgarden - Spoonman (Superunknown)

SPIRITUAL BEGGARS

2007-05-13T21:31:00.000-04:00

Banda de metall sueca amb clares influències de psicodelia i so dels 70's (Black Sabbath, Deep Purple o Uriah Heep). Podrien fer un bon cartell amb gent com els Monster Magnet. Formada inicialment com a banda paral.lela de membres d'altres grups (Carcass, Grand Magnus, Firebird o Opeh), poc a poc han anat assentant la seva proposta fins a gravar sis discs: Spiritual Beggars (1994), Another Way to Shine (1996), Mantra III (1998), Ad Astra (2000), On Fire (2002) i Demons (2005). Apa, a disfrutar.

Pàgina web de Spiritual Beggars

Myspace de Spiritual Beggars

Spiritual Beggars - Angel of betrayal (Ad astra)

Spiritual Beggars - Euphoria (Mantra III)

THE PAYBACKS/THE MUGGS

2007-05-11T16:48:00.000-04:00

Interessantísima banda de Detroit, capitanejada per la cantant i guitarrista Wendy Case. En les seves files també està el guitarra Danny Mehtric, que és el lider d'una altra gran banda com són The Muggs. The Paybachs han publicat tres discos molt recomenables: Knock loud, Harder and harder i Love, not reason . Apa, salut.

Pàgina web de The Paybacks

Myspace de The Paybacks

The Paybacks

The Muggs

DANKO JONES

2007-04-29T18:09:00.000-04:00

Punk-rock accelerat, cru i molt directe. Aquest trio canadenc, capitanejat pel Danko Jones tenen uns dels directes més demolidors de la escena rockera actual. Si teniu l'oportunitat de veure algun dels seus directes no us ho penseu. Els seus dos darrers discs són excel.lents: Sleep is the enemy i We sweat blood. No estaria gens malament un doble cartell The Black Halos + Danko Jones.

Pàgina web de Danko Jones

Danko Jones - I want you (We sweat blood)

Danko Jones - Dance (We sweat blood)

Danko Jones - First date (Sleep is the enemy)

TESLA

2007-04-29T10:55:00.000-04:00

L'altre dia visitant un blog de música hi havia una referència al disc dels Tesla, Psychotic Supper, i em va fer recuperar els discs d'aquesta banda de hard rock californià. La seva millor època va ser els finals dels vuitanta i inicis dels 90, fins a l'arribada del grunge. Els seus primers discs d'estudi: Mechanical Resonance (1986), The Great Radio Controversy (1989) i Psychotic Supper (1991) són tres autèntiques joies. Els seus posteriors discs segueixen sent molt recomenables.

Un punt i a part necessita el disc en directe i acústic Five Man Acoustical Jam (1990) que va ser un dels pioners, per no dir que ho és, dels famosos unpluggeds. La gravació del concert no us decepcionarà gens ni mica. Apa, us deixo amb uns quants vídeos d'aquesta gent.

Tesla - Modern day cowboy (Mechanical Resonance)

Tesla - Heaven's trail (The great radio controversy)

Tesla - What you give (Psychotic supper)

Tesla - Signs (Five man acoustical jam)

THE ANSWER

2007-04-28T10:21:00.000-04:00

De nou una banda britànica en aquest blog. Qui ho hauria dit fa uns quants anys. Aquests nois britànics han editat el seu primer disc Rise l'any passat i ja han aconseguit el reconeixement de la crítica i del públic. Han fet gira amb gent com The Darkness, Tokyo Dragons o Whitesnake. Hard rock amb influències de clàssics com Led Zeppelin, Thin Lizzy o els Stones que té un gran futur per davant. Apa, a disfrutar.

Pàgina web de The Answer

Myspace de The Answer

The Answer - Under the sky (Rise)

The Answer - Come, follow me (Rise)

AMY WINEHOUSE

2007-04-22T13:03:00.000-04:00

Una de les grans promeses, o més ben dit realitats, del nou soul britànic. Famosa per la seva poderosa veu com per la seva vida "agitada", ha arribat a dalt de tot de les llistes d'èxits angleses. Problemes amb l'alcohol i altres substàncies, trastorns alimentaris, cos tatuat de pin-ups ... però per sobre de tot un gran disc, Back to black, a mig camí entre el soul i el jazz. Ja sabeu que jo no sóc molt amant d'aquest tipus de música, però realment val la pena. Apa, a disfrutar-lo.

Pàgina web d'Amy Winehouse

Myspace d'Amy Winehouse

Alguns dels títols de les seves cançons són declaracions de principis ...

Amy Winehouse - Back to black (Back to black)

Amy Winehouse - You know I'm no good (Back to black)

Amy Winehouse - Rehab (Back to black)

BABES IN TOYLAND

2007-04-20T17:30:00.000-04:00

Grup format per Kat Bjelland (guitarra i veu) i Lori Barbero (bateria) que ha servit d'inspiració en la formació del moviment musical riot grrrl. Feminisme portat al punk-rock tot i que actualment no funcionen com a grup. Els dos darrers discs d'estudi: Fontanelle i Nemesisters són molt recomenables. Si voleu seguir disfrutant de música similar podeu escoltar l'actual banda de la Kat, Katastrophy Wife. Apa, salut.

Babes in Toyland - Bruise violet (Fontanelle)

Babes in Toyland - Sweet '69 (Nemesisters)

Babes in Toyland - Handsome Gretel (Fontanelle)

BUCKCHERRY

2007-04-14T12:33:00.000-04:00

Aquesta banda de Los Angeles recupera l'essència del hard rock que havien representat als anys 80 els Guns'n'roses, L.A. Guns o Cinderella. Tenen al mercat tres discs, dels quals són molt recomenables el seu debut Buckcherry i el darrer album 15. Van patir una separació després de la decepció del seu segon disc Time Bomb, però sembla que han tornat amb més força que mai. Apa, a disfrutar-los.

Pàgina web de Buckcherry

Myspace de Buckcherry

Buckcherry - Lit it up (Buckcherry)

Buckcherry - Check your head (Buckcherry)

Buckcherry - Next 2 you (15)

I el censurat vídeo:
Buckcherry - Crazy bitch (15)

DIAMOND DOGS

2007-04-04T20:05:00.000-04:00

Aquesta banda sueca està formada per membres d'altres grups de la zona com ara Maryslim, The Hellacopters o Soundtrack Of Our Lives. Utilitzen els Diamond Dogs per fer aquella música que no poden fer en els sus respectius grups. Resultat ... Rock'n'roll en majúscules. Molt recomenables. Apa, us deixo com sempre amb algun dels seus vídeos.

Pàgina web de Diamond Dogs

Myspace de Diamond Dogs

Diamond Dogs - Generation upstart (Up the rock)

Diamond Dogs - Every little crack (Too much is always better than not enough)

DENMARK ... 12 POINTS

2007-04-01T11:04:00.000-04:00

No sé perquè però avui m'han vingut al cap dues bandes provinents d'un país amb poca tradició de bandes de rock, bé com a mínim amb cert renom, que és Dinamarca. La primera de les bandes és:

HORRORPOPS:

Aquesta banda de psychobilly formada a Dinamarca, però crec que actualment assentada a Los Angeles (California), tenen dos discs al mercat: Hell Yeah i Bring it on. Encapçalada per la seva cantant i baixista Patricia i pel guitarra Nekroman, no seran la banda de la teva vida però et faran passar una bona estona. Com a curiositat ls dues go-gos que els acompanyen: Naomi i Kamilla. Apa, us deixo amb un parell de vídeos.

Pàgina web de The Horrorpops

Myspace de The Horrorpops

The Horrorpops - Where you can't follow (Bring it on)

The Horrorpops - Ghouls (Hell Yeah)

D.A.D:

Originalment el nom d'aquesta banda era Disneyland After Dark, que amb el temps va a passar a anomenar-se D.A.D. La seva formació va tenir lloc a l'inici dels 80s on van publicar un parell de discs molt correctes: Riskin' it all i No fuel left for the pilgrims. Aquests discs segur que els podeu trobar en la secció de rebaixes de qualsevol botiga de discos (crec que és on els vem trobar nosaltres). La seva carrera posterior no l'he seguit massa, tot i que em sembla que no és molt brillant. Apa us deixo amb un parell de vídeos.

Pàgina web de D.A.D

D.A.D - Sleeping my day away (No fuel left for the pilgrims)

D.A.D - Bad craziness (Riskin' it all)

JANE'S ADDICTION

2007-03-25T20:39:00.000-04:00

"Señores y señoras: nosotros tenemos más influencia con sus hijos que tú tienes, pero los queremos. Creados y regados de Los Ángeles, Juanas Addicción!" ... amb aquestes paraules comença un dels discs més importants i més influents de la música alternativa dels 80, Ritual de lo Habitual. El seu cantant Perry Farrell, ha estat entre'altres coses el creador d'un dels festivals itenerants més famosos dels EUA, el Lollapalooza, i ha format part de bandes com els Porno for Pyros, on va assolir una mica més de reconeixement. Per la seva part, el guitarra Dave Navarro, ha format part de bandes com Red Hot Chili Peppers i en l'actualitat forma part del grup The Panic Channel (força allunyat del so de Jane's). Apa, us deixo amb uns quants vídeos.

Pàgina web de Jane's Addiction

Jane's Addiction - Mountain song (Nothing's shocking)

Jane's Addiction - Stop (Ritual de lo habitual)

Jane's Addiction - Been caught stealing (Ritual de lo habitual)

MAD JUANA

2007-03-24T13:51:00.000-04:00

Mad Juana és una d'aquelles bandes difícils de definir. Buscant a la seva pàgina web s'autodefineixen així: "A blend rich with swamp blues, dub, reggae, and a dash of mariachi /flamenco- all simmered on a succulent backbone of rock that's often compared to The Stooges and The Velvet Underground". Quasi res!!! Està liderada per la seva cantant Karmen Guy i el genial Sami Yaffa. Pels qui no hagueu sentit parlar d'aquest home, va formar part dels mítics Hanoi Rocks, i ha tocat amb artistes com Joan Jett o Jesse Malin. Actualment forma part de la nova formació dels no menys mítics New York Dolls (per cert, molt recomenable el seu darrer disc: One day it will please us to remember even this).

Jo només he tingut l'oportunitat d'escoltar el seu darrer disc Acoustic Voodoo, i és més que recomenable. Apa, us deixo amb algun vídeo d'aquest darrer album

Pàgina web de Mad Juana

Myspace de Mad Juana

Mad Juana - Venus in furs (Acoustic Voodoo)

Mad Juana - Living in Babylon (Acoustic Voodoo)

MARAH

2007-03-18T22:33:00.000-04:00

Aquest grup format pels germans Bielanko és una de les millors bandes de Rock clàssic de l'actualitat. Tenen dues facetes molt diferenciades. En primer lloc, els seus discs que estan composats per precioses cançons de rock, cuidades i amb mil matissos i per altre banda, els seus poderosos i contundents directes on deixen anar tota la seva energia rockera. Alguns haureu tingut la sort de veure'ls recentment a Barcelona (quina enveja, Jordi!!) i pel que diuen va ser impressionant. Dues hores de rock amb lletres majúscules. Per començar, podeu provar amb dos dels seus darrers discs: If you didn't laugh you'd cry i 20,000 streets under the sky. Apa, us deixo amb uns quants vídeos d'aquesta banda que entre els seus admiradors inclou al Bruce Springsteen. Apa, salut

Pàgina web de Marah

Marah - Sooner or later (If you didn't laugh you'd cry)

Marah - Long hot summer

Marah - Feather boa (20000 streets under the sky)

OLD CROW MEDICINE SHOW

2007-03-18T17:18:00.000-04:00

Avui, li dedicarem l'entrada a una banda de bluegrass de Nashville. És una de les grans sensacions dins d'aquest ampli moviment conegut com Americana. La seva feina és recuperar les antigues melodies folk americanes. Molt interessants els seus darrers discs: Old Crow Medicine Show i Big Iron World. Apa, poseu-vos la vostra camisa de quadres i a disfrutar ... YYYYYIIIHHHHHAAAAA!!!!. Apa, salut

Pàgina web de Old Crow Medicine Show

Myspace de Old Crow Medicine Show

Old Crow Medicine Show - Wagon Wheel (Old Crow Medicine Show)

Old Crow Medicine Show - Down Home Girl (Big Iron World)

Old Crow Medicine Show - Tear it down (Old Crow Medicine Show)

THE DRESDEN DOLLS

2007-03-17T11:15:00.000-04:00

Duet de Boston format per Amanda Palmer (veu i piano) i Brian Viglione (bateria i veu). Ells mateixos es defineixen com a punk cabaret brechtiano, i barrejen les melodies pop, rock amb una gran dosis de dramatisme. Els seus directes són espctaculars i intensos, que els han convertit en un dels grups de culte dins de l'escena underground del moment. Tenen una personalíssima visió de la música que els fa d'allò més interessants. Tenen tres discs al mercat: A is for Accident (2003), The Dresden Dolls (2004) i el recent Yes, Virginia (2006). Bé, us deixo amb uns quants vídeos per a que disfruteu d'aquest curiós grup.

Pàgina web de The Dresden Dolls

The Dresden Dolls - My alcoholic friends (Yes, Virginia)

The Dresden Dolls - Missed me (The Dresden Dolls)

The Dresden Dolls - Backstabber (Yes, Virginia)

THE LAST VEGAS

2007-03-11T14:42:00.000-04:00

Molt interessant banda de Chicago, amb dos discs al mercat: Lick'em and leave'em i el recent publicat Seal the deal. Punk/Hard rock sense més pretensions, per passar una bona estona. Apa, us deixo amb un parell de vídeos.

Pàgina web the The Last Vegas

MySpace de The Last Vegas

The Last Vegas - Raw dog (Seal the deal)

The Last Vegas - All the way (Seal the deal)

DRIVIN'N'CRYN

2007-03-10T13:06:00.000-05:00

Gran any de concerts per Barcelona ... i jo per terres canadenques: Tool, Alice in Chains, The Black Halos, Marah ... i ara m'acabo d'enterar, pel meu amic Jordi, que tornen en concert a KGB els Drivin'n'Cryin. Aquesta banda d'Atlanta que barreja el hard-rock, rock sureny, blues i folk va venir en concert a Barcelona l'any 1991, i concretament a la sala KGB. En aquella època no anàvem molt sobrats de diners i per si de cas els dissabtes escoltàvem el mític programa de Tarda Tardà a veure si regalaven entrades. Aquell dissabte van regalar entrades per un grup que no coneixiem ... però tu, eren gratis. Així que vam trucar i ens van tocar. A la sala KGB potser hi havien 100 persones i vam veure un concert memorable. Un set acústic i un altre més metàl.lic va fer les delicies dels pocs que estàvem allà. Durant molt de temps vaig intentar trobar els discs d'aquesta gent al carrer Tallers ... impossible. Un dia, en una botiga que tenia coses de segona mà i que no acostumàvem a visitar, vaig trobar el grandiós Fly Me Courageous d'importació. Em vaig deixar tots els estalvis, però que collons!!! Des de llavors he mantingut una relació especial amb aquesta poc coneguda banda i la carrera en sol.litari del seu cantant Kevn Kinney. Si no els coneixeu i voleu començar us recomano el Fly me Courageous i Wrapped in the Sky. Si voleu la seva faceta més hard rockera no podeu deixar passar el seu disc Smoke. Si teniu l'oportunitat d'anar al concert, segurament valdrà la pena ... jo m'hauré de contentar en escoltar cançons com Chain Reaction, Build the fire, Pura Vida o Whiskey Soul Woman. Apa, us deixo amb alguns vídeos que he trobat.

Pàgina web de Drivin'n'Cryin

Drivin'n'Cryin - Honeysuckle Blue (Mystery Road)

Drivin'n'Cryin - Let's go dancing (Fly me Courageous)

Drivin'n'Cryin - House for Sale (Mystery Road)

THE 90's

2007-03-09T19:10:00.000-05:00

Probablement els 90 han estat una de les èpoques més brillants per al rock, i per això he decidit fer una llista dels 20 discs que més m'han marcat d'aquells anys. No preten ser una llista dels millors discs, i ben segur que en faltaran molts, però si que són els discs que per a mi han significat alguna cosa important. No estan ordenats de cap manera especial, si no que són tal i com m'han anat venint al cap. Us convido a que doneu les vostres llistes, o els vostres suggeriments o les vostres crítiques. Apa, salut

Blind Melon - Soup (1995)

Aquest si que potser és el disc més important per a mi dels anys 90. Simplement magnífic ... una banda especial amb un so únic i la veu carismàtica de Shannon Hoon. IMPRESCINDIBLE.

Afghan Whigs - Gentlemen (1993)

Ja la seva portada et dóna una idea de la bellesa i sensibilitat d'aquest disc. La veu de Greg Dulli sona millor que mai.

Alice in Chains - Dirt (1992)

No podia faltar una banda de Seattle, escena musical que va marcar gran part de la década dels 90. La guitarra de Jerry Cantrell i la veu de Layne Staley són la banda sonora perfecte quan estàs a punt de tocar fons.

Rage Against the Machine - Rage Against the Machine (1992)

La ràbia feta banda de rock, la veu dels que no són escoltats ... ha començat la revolució?

Jeff Buckley - Grace (1994)

Sembla mentida la quantitat de gent d'aquestes bandes del 90 que ja no estan entre nosaltres, Shannon Hoon, Layne Staley o el propi Jeff Buckley. És un dels discs més deliciosos que he tingut l'oportunitat d'escoltar mai.

Pearl Jam - Ten (1991)

Un àlbum de debut excepcional d'aquesta banda de Seattle. Encara recordo les imatges dels vídeos de Pearl Jam amb l'Eddie Vedder penjat del sostre del teatre on estava actuant. Increible.

Marilyn Manson - Antichrist Superstar (1996)

Malgrat la desorientació que ara mateix regna en la carrera del Reverend, els seus dos primers discs van ser i són una bomba. Encara recordo el concert de la sala Bikini, on feia por acostar-se a l'escenari d'aquest "mesies" del rock. Producció de Trent Reznor.

Tool - Aenima (1996)

Feia pocs dies us parlava d'ells ... res més a afegir. Delirant les portades i les fotos interiors dels albums d'aquesta gent.

Monster Magnet - Powertrip (1998)

L'experiència musical dels Monster Magnet és com un viatge al.lucinógen ... l'ús de substàncies prohibides durant la seva escoltada depén de tu.

Jane's Addiction - Ritual de lo Habitual (1990)

Una de les bandes més importants de la música alternativa. La seva influència en bandes dels 90 i posteriors és indiscutible. Aquesta portada va ser censurada als EUA pel contingut de cossos nus ... VAYANSE!!!!

Stone Temple Pilots - Purple (1994)

A aquest disc li tinc un carinyo especial, i no sabria dir perquè. Sempre m'ha agradat la veu de l'Scott Weiland ... un altre que podria estar ocupant la llarga llista de músics dels 90 que ja no estan entre nosaltres, però sembla que encara agunta.

Soundgarden - Badmotorfinger (1991)

Una altra banda de Seattle amb una de les veus més espectaculars del món del rock Chris Cornell. Aquest disc amb sons propers a bandes dels 70 és com una bomba directa al cervell. Un exemple, l'obsesiva cançó Jesus Christ Pose.

Screaming Trees - Sweet Oblivion (1992)

Una de les bandes més oblidades de l'escena de Seattle. El seu so, bastant allunyat del grunge, no va afavorir el seu reconeixent massiu, malgrat que per a mi era una de les millors. Per sort, encara podem disfrutar de la carismàtica veu del seu cantant Mark Lanegan en la seva carrera en sol.litari.

Red Hot Chili Peppers - Blood Sugar Sex Magik (1991)

Per a mi el millor disc d'aquesta banda californiana que per desgràcia ha perdut totalment el nord amb els seus darrers àlbums. Una pena!!!

Faith no More - Angel Dust (1992)

Potser no és el millor disc dels homes de Mike Patton (a mi m'agrada més The Real Thing) però no deia de ser un molt bon disc. Sabien fusionar com ningú el funk i el rock. Memorable el concert d'aquesta gira a la sala Zeleste ... encara guardo la camiseta que em vaig comprar. Podeu imaginar en quin estat està!!!

Fun Lovin' Criminals - 100% Colombian (1998)

Una de les bandes més glamouroses i elegants de finals dels 90. Aquest disc és una meravella amb la seva barreja de rock, hip hop, blues ...

Backyard Babies - Total 13 (1997)

Disc de rock cru, directe i sense concessions. Retorn a les velles arrels del hard i punk-rock. Són uns dels iniciadors d'una molt bona fornada de bandes de rock al nord d'Europa.

Smashing Pumpkins - Siamese Dream (1993)

Per a mi el millor disc del grup de Bill Corgan, que conté cançons perfectes com Today, Disarm o Cherub rock. Música amb lletres majúscules.

Kyuss - Welcome to the Sky Valley (1994)

Els pares de l'stoner o desert rock. Atmósferes envolvents, guitarres poderoses i la veu prodigiosa de John Garcia. Boníssims!!

Temple of the Dog - Temple of the Dog (1991)

Disc d'homenatge a Andy Wood cantant de Mother Love Bone, grup que mereixeria estar en aquesta llista. Disc amb una sensibilitat exquisita i que reuneix a les grans estrelles de l'escena de Seattle (podeu veure l'entrada sobre Mother Love Bone al meu blog). Genial.

NYMPHS

2007-03-09T17:49:00.000-05:00

Banda formada i desapareguda a principis dels anys 90 a California, que només va editar un parell de discs: l'EP A pratical guide to astral projection i Nymphs. Liderada per la cantant Inger Lorre barrejaven el glam, punk-rock i una miqueta de grunge. Gent coneguda com la Courtney Love estaven entre els seus seguidors. Sembla que els problemes amb alcohol i les drogues van acabar amb la seva carrera. L'any 99 l'Inger Lorre publica en sol.litari Transcendental Medication que no he tingut l'ocasió d'escoltar-lo. Apa, us deixo amb uns quants vídeos.

Nymphs - Sad and damned (Nymphs)

Nymphs - Alright (A practical guide to astral projection)

Nymphs - Imitating angels (A practical guide to astral projection)

TOOL

2007-03-04T23:08:00.000-05:00

L'univers Tool és obscur, tancat, inaccesible, complex ... però quan finalment hi entres (i no és fàcil) quedes atrapat en les seves atmosferes i no pots escapar al seu poder. Amb una base rítmica directa al cervell, unes guitarres esmolades i la veu única de Maynard James Keenan han creat dos de les obres mestres del rock progressiu-alternatiu-metall dels 90, Undertow i Aenima. Si no els heu sentit mai, poseu el volum ben alt i deixeu-vos portar per les sensacions de les seves cançons. La seva música i els seus vídeos no us deixaran indiferents. Apa, salut.

Pàgina web de Tool

Tool - Sober (Undertow)

Tool - Stinkfist (Aenima)

Tool - Prison Sex (Undertow)

Tool - Aenema (Aenima)

... MY WORLD IS EMPTY WITHOUT YOU ...

2007-03-04T12:42:00.000-05:00

Per fi m'he decidit a fer una entrada per a un dels meus grups preferits ... The Dogs d'Amour. Tyla, Bam, Jo Dog o Darrel Bath han format part d'aquesta banda britànica, que ha estat injustament tractada per públic i premsa. Tenen un repertori ple de clàssics del rock, i els seus concerts, amb un públic escàs però molt fidel, és una autèntica festa. Cervesa en mà no pots parar de cantar una darrera l'altra cançons com: Last Bandit, Billy Two Rivers, Debauchery, Errol Flynn o Satellite Kid. Melodies, riffs, sentiment, vi i un dels millors frontmans que ha donat el món del rock no han sigut prou per donar-lis una mica de fama. Sembla que han tornat després de l'aventura en sol.litari del Tyla, en una època on sembla que a les illes el rock torna a renéixer ... a veure si aquest cop hi ha sort. Apa, salut.

Pàgina web de The Dogs d'Amour i Tyla

The Dogs d'Amour - I don't want to go (In the dynamite jet saloon)

The Dogs d'Amour - How come it never rains (In the dynamite jet saloon)

The Dogs d'Amour - Trail of Tears (Errol Flynn)

The Dogs d'Amour - Satellite Kid (Errol Flynn)

URGE OVERKILL

2007-03-03T23:06:00.000-05:00

La cover de Neil Diamond Girl, you’ll be a woman soon va ser el seu gran moment de glòria, gràcies a la pel.lícula Pulp Fiction. Ho tenien tot: el glamour d'autèntics rockstars, una barreja de power-pop, música alternativa i hard rock, el talent compositiu de Nash Kato i Eddie “King” Roeser i una sòlida discografia que inclou dos discs imprescindibles com Saturation y Exit the Dragon. Potser és una de les bandes de rock amb més talent dels anys 90, però que han passat pràcticament desapercebudes pel gran públic. Una gran pena, però per això estic jo aquí. Apa, salut.

Urge Overkill - Sister Havana (Saturation)

Urge Overkill - Positive Bleeding (Saturation)

WOLFMOTHER

2007-03-02T18:19:00.000-05:00

En molt poc temps, aquest trio australià ha aconseguit el reconeixement unànim de premsa i públic. Tenen un estil molt personal, tot i que podem veure influències tan diferents com Black Sabbath, Led Zeppelin, Mars Volta o White Stripes. Hard rock, blues, psicodelia ... vaja, una maravella. No us deixeu escapar el seu debut discogràfic, Wolfmother. Apa, salut.

Pàgina web de Wolfmother

Myspace de Wolfmother

Wolfmother - Woman (Wolfmother)

Wolfmother - White unicorn (Wolfmother)

YOUNG HEART ATTACK

2007-03-02T17:09:00.000-05:00

Aquesta banda texana de high energy rock'n'roll té com a gran característica el joc vocal de la seva cantant Jennifer Stephens i el guitarra Chris Hodge. Amb un disc al mercat Mouthful of Love han aconseguit un so bastant personal on es deixen veure influències de bandes clàssiques com MC5 (inclouen una versió al disc). Han girat de teloners de bandes com Turbonegro, The Darkness o Motörhead. Apa, espero que els disfruteu tot i que el vídeo no és molt bo.

Pàgina web de Young Heart Attack

Fragments d'una actuació en directe a Austin, TX

THE GLITTERATI

2007-02-25T17:54:00.001-05:00

Una altra banda anglesa que acaba d'editar el seu primer disc The Glitterati. Són de Leeds i com la resta de bandes que he anat referenciant últimament ... bon rock'n'roll sense concessions. Au, espero que disfruteu la seva música.

Pàgina web de The Glitterati

The Glitterati - Betterman (The Glitterati)

The Glitterati - Nobody fucks me up like you (The Glitterati)

THE DT'S

2007-02-25T15:55:00.000-05:00

Provinents de Washington, aquesta banda barreja el rock dels 70 i el Soul, amb la poderosa veu de la seva cantant Diana Young-Blanchard com a tret ben distintiu. Vaja, que podrien formar un tàndem perfecte amb una banda com els Bellrays. Tenen tres discos al mercat: Hard Fixed, Nice'n'ruff i el recent Filthy Habits. Molt recomenables ...

Pàgina web de The DT's

Myspace de The DT's

The DT's - Move over (Nice'n'ruff)

Versió en directe al Hempfest

TH' LEGENDARY SHACK SHAKERS

2007-02-24T21:50:00.000-05:00

Ells mateixos es defineixen com "junkyard carnival punk", són de Nashville i són unes de les grans sensacions ara mateix als States. Rock, blues, country, punk, blues, swing i sabor sureny, salvatge, accelerat i amb molta classe ... i un frontman molt especial, Colonel J.D. Wilkes, són algunes de les seves claus. Diuen que els seus concerts en directe són demolidors ... El seu darrer disc "Pandelirium" és més que recomenable. Apa, salut

Pàgina web de Th' Legendary Shack Shakers

Th' Legendary Shack Shakers - Ichabod (Pandelirium)

Th' Legendary Shack Shakers - Where's the devil ... when you need him?(Believe)

Th' Legendary Shack Shakers - Help me (Believe)

QUIREBOYS

2007-02-24T14:18:00.000-05:00

Una de les bandes angleses més oblidades dels 90, juntament amb The Dogs d'Amour (ben aviat tindrà la seva entrada). A finals dels 80 editen el seus primer disc A bit of what you fancy que representa un gran èxit a Anglaterra i Japó, portant-los als primers llocs de les llistes d'èxits. Això els permet fer una gira per tot el món, obrint als States per gent com els L.A. Guns o Heart. També participen en festivals amb gent com Cinderella, Skid Row, Iggy Pop, The Cult, The Cramps o Soundgarden. Per culminar aquella primera gira aconsegueixen ser teloners de Rolling Stones. Tot semblava de cara per a que la banda liderada per Spike marqués una època en el Rock anglès. Però l'arribada del grunge i el brit-pop va acabar amb el somni d'aquests nois i amb la publicació del segon disc Bitter, sweet and twisted perden tot el renom que havien aconseguit fins llavors. S'han anat mantenint publicant algun disc i al 2005 van publicar el molt recomenable Well Oiled. A veure si amb el resorgir del rock anglès, els Quireboys recuperen el reconeicement que es mereixen. Si voleu saber alguna cosa més d'ells podeu anar a la seva pàgina web. Apa, salut

Pàgina web dels Quireboys

The Quireboys - Hey you (A bit of what you fancy)

The Quireboys - Misled (A bit of what you fancy)

The Quireboys - 7 o'clock (A bit of what you fancy)

MOTHER LOVE BONE

2007-02-18T19:49:00.000-05:00

Per a mi una de les millors bandes de l'escena de Seattle de finals dels 80 inici dels 90. Per desgràcia la mort del seu frontman, el carismàtic Andrew Wood, va acabar abans d'hora amb la prometedora carrera d'aquest grup. Formada per dos grans de l'escena Seattle Jeff Ament i Stone Gossard (Pearl Jam) van editar un únic LP Apple. Formen part de la seva discografia la compilació Stardog Champion i el EP Shine. Després de la mort d'Andy Wood és va fer el disc d'homenatge Temple of the Dog on posava veu Chris Cornell i fins i tot Eddie Vedder. També hi eren Jeff Ament i Stone Gossard junt amb Matt Cameron (Pearl Jam i Soundgarden) i Mike McCready (Pearl Jam). Una joia de disc que posa "gallina de piel" i que és imprescindible, com ho és el disc de Mother Love Bone. Apa, a disfrutar.

Mother Love Bone - Holy Roller

Mother Love Bone - Stardog Champion

Temple of the Dog - Hunger Strike

MARDO

2007-02-18T19:23:00.000-05:00

Banda californiana formada pels germans Aaron i Robert Mardo. Hard rock amb tocs dels 70's per passar una molt bona estona. Tenen dos discs al mercat molt recomenables: Mardo i The New Gun. Farien un molt bon doble cartell amb bandes com Supagroup o Wolfmother. Apa, salut

Pàgina web de Mardo

Myspace de Mardo

Mardo - Killer on the Dancefloor (The New Gun)

Mardo - Anyone but me (Mardo)

LUCIFER STAR MACHINE

2007-02-17T21:05:00.000-05:00

Brit-pop is dead!!!! Sembla que per fi a Anglaterra ha tornat el rock, hard-rock i el punk-rock. Bandes com Towers of London, Tokyo Dragons, The Darkness ... estan recuperant l'esperit de bandes com The Cult, The Clash o Motörhead. Lucifer Star Machine acaben de publicar el seu disc Fire in your hole, i conté 11 talls de punk-rock sense més. Apa, salut.

Pàgina web de Lucifer Star Machine

Lucifer Star Machine - Disco hard-on (Fire in your hole)

HANK WILLIAMS III

2007-02-17T14:40:00.000-05:00

Sent nét de Hank Williams Sr. i fill de Hank Williams Jr., només pots dedicar-te a una cosa, la música. Amb uns inicis que poc tenen a veure amb la música dels seus familiars, ja que tocava en bandes de punk rock, finalment va decidir recuperar les arrels de la música americana i familiar. Tres grans discos Risin' outlaw, Broke lovesick & drifting i Straight to hell formen la seva discografia. En els seus concerts hi ha lloc per a tot tipus de música, des de les seves cançons amb guitarra acústica i violins a versions de Misfits o GG Allin. Si esteu interessats només heu de buscar una mica pel Youtube i veureu del que és capaç aquest home i la seva banda en directe.

Va formar part del projecte Superjoint Ritual fent de baixista, on el cantant és el Phil Anselmo dels Pantera. Un altre indicatiu de la varietat de gustos d'aquest home. Apa, espero que us agradi.

Pàgina web de Hank Williams III

Hank Williams III - Cecil Brown (Broke lovesick & drifting)

Hank Williams III - Nightime ramblin´ man (Broke lovesick & drifting)

GLUECIFER

2007-02-16T20:22:00.000-05:00

Per a mi, aquesta banda Noruega és una de les millors, junt a Turbonegro, del nou rock escandinau. A diferència de Backyard Babies (Total 13) o Hellacopters (Payin´the dues o Grande Rock) han aconseguit mantenir una discografia impecable on tots els seus discs valen la pena. Jo potser destacaria Soaring With The Eagles At Night To Rise With The Pigs In The Morning i Riding the tiger però potser perquè són els primers que van caure a les meves i mans i són els que més he escoltat.

Per desgràcia, van decidir separar-se al 2005 després d'una gira impressionant. En directe, com els Turbonegro, eren una demolidors. Esperem que algun dia decideixin reunir-se un altre cop. Apa, salut

Página web de Gluecifer

Gluecifer - The Year of Mainly Living (Soaring With The Eagles At Night To Rise With The Pigs In The Morning)

Gluecifer - Car Full of Stash (Automatic Thrill)

Gluecifer - I got a war (Tender is the savage)

FIVE HORSE JOHNSON

2007-02-16T19:48:00.000-05:00

Aquesta banda americana d'Ohio barreja a la perfecció el Blues i el rock més clàssic, en la gran tradició de les grans bandes surenyes com Lynyrd Skynyrd o ZZTop. Tenen publicats 5 discs: Double Down (1997), Fat Black Pussycat (1998), No.6 Dance (2000), The Last Men on Earth (2003) i el recent The Mystery Spot (2006). Fins i tot hi ha gent que els col.loca dins del moviment Stoner. Bé, vosaltres mateixos podreu jutjar. Apa, salut

Pàgina web de Five Horse Johnson

Five Horse Johnson - Cherry Red (The Last Men on the Earth)

Gin Clear - Five Horse Johnson (The Mystery Spot)

EDDIE SPAGHETTI

2007-02-11T20:53:00.000-05:00

Molts de vosaltres coneixereu bé els grans Supersuckers, però potser no tindreu molt present la carrera en sol.litari del seu cantant i baixista Eddie Spaghetti. Els seus dos discs com a solista tenen per títol The Sauce i Old No2, i contenen alguns temes propis i bastantes versions de clàssics de Bob Dylan, Willie Nelson, Kris Kristofferson, AC/DC o Aerosmith. Una experiència interessant per endinsar-se en la música d'arrels per part d'un personatge únic. Apa, salut.

Eddie Spaghetti - I don't wanna know (Old No2)

D GENERATION

2007-02-11T16:59:00.000-05:00

Sorgits a principis dels anys 90 de la ciutat de Nova York, és una de les millors bandes de punk-rock d'aquella època. Amb molt poc renom, però amb una qualitat i actitud indiscutible, no van aconseguir mai el favor del públic majoritari. Formats per Danny Sage i Todd Youth a la guitarra, Howie Pyro al baix, Michael Wildwood a la bateria i Jesse Malin a la veu van deixar un legat de tres fantàstics discs: D-Generation (1994), No Lunch (1996)i Through the Darkness (1999). Apa, a disfrutar-ho

D Generation - No way out (No Lunch)

El cantant Jesse Malin té una interessant carrera en solitari, una mica allunyat de l'estil punk que el va donar a conèixer amb D Generation, i tendint a sons més de rock clàssic. Discografia: The art of self-destruction, The Heat i el recent Glitter in the Gutter.

CRYSTAL PISTOL

2007-02-10T22:43:00.000-05:00

Un altre dels països que està donant un gran número de noves bandes de hard/sleazy rock és el Canadà. Els més il.lustres representants són els Black Halos o Danko Jones (a qui ben aviat li dedicaré una entrada), però aquests Crystal Pistols no es queden enrera. Tenen editat un LP amb el seu mateix nom i la veritat és que el nivell és força alt. Veure'm com evoluciona aquesta banda de Vancouver però de moment us deixo amb un video d'una actuació en directe. Apa, salut.

Pàgina web de Crystal Pistol

Crystal Pistol - Watch you bleed (Crystal Pistol)

BABYLON BOMBS

2007-02-10T13:50:00.000-05:00

Sembla que la fàbrica de bandes de hard rock escandinau no acaba. Aquesta gent venen de Suècia i acaben de publicar, bé al 2006, el seu últim disc Doin' You Nasty. Bones melodies, guitarres esmolades i en definitiva, una bona dosis de hard clàssic, que no passarà a la història però que et farà passar bones estones tararejant les seves cançons. Apa, salut.

Web page de Babylon Bombs

Babylon Bombs - Louder (Doin' you nasty)

Babylon Bombs - Delirious (Cracked wide open and bruised)

ALLISON MOORER

2007-02-10T13:22:00.000-05:00

Avui posarem una mica de tranquil.litat i sensibilitat en el blog després dels increïbles Turbonegro ... i qui millor que l'Allison Moorer. És una de les grans figures de la nova música anomenada Americana, on destaca per la seva gran veu i la seva bellesa. Casada actualment amb el també cantant Steve Earle, ja ha editat 6 discs:
Alabama Song (1998), The Hardest Part (2000), Miss Fortune (2002), Show – A Live Release (2003), The Duel (2004)(per a mi el millor), i Getting Somewhere (2006). Apa, espero que us agradi i fins aviat.

Pàgina web de Allison Moorer

Allison Moorer - Going Down (Miss Fortune)

TURBONEGRO must be destroyed

2007-02-04T18:04:00.000-05:00

Grizzlie is back in town i per començar ... TURBONEGRO

Venen des de Noruega. L'ambigüetat sexual forma part de la seva provocació. Els seus membres responen a noms com Happy Tom o Euroboy i el seu himne més emblemàtic és d'allò més explícit "I got erection". Amb aquestes premises un grup està condemnat a triumfar o com a mínim a donar nits de rock a la seva nombrosa legió de seguidors. Podeu jutjar per vosaltres mateixos. Apa, va por ti "capdepoma"

"From the ashes of this golden age of confusion, the denim recruits came to be
known as the apocalypse dudes"

Turbonegro - Get it on

Turbonegro - Are you ready (for some darkness)

Turbonegro - Sell your body (to the night)

Salut

L.A. Guns

2006-12-17T11:45:00.000-05:00

És una de les grans bandes de hard rock de L.A. malaïdes. Ho ha tingut tot per triumfar, imatge, actitud, bones cançons ... però mai han arribat al ressó de bandes com Guns'n'roses. De fet, la formació inicial d'aquesta banda estava formada per Tracii Guns a la guitarra i com a cantant AXL Rose. Després de molts canvis de formació, amb la formació dels G'N'R originals pel mig, Tracii Guns decideix tirar endavant L.A. Guns amb un cantant britànic anomenat Phil Lewis. D'aquesta unió neixen tres dels discs més recomenables de hard rock de finals 80 i començaments dels 90: L.A. Guns (1988), Cocked and Loaded (1989) i Hollywood Vampires (1991). Després l'arribada del grunge va fer a aquestes bandes caure en l'oblit. Han seguit publicant bons discs i en la formació actual encara podem sentir la veu de Phil Lewis.

Si voleu saber més d'aquesta banda us deixo el link a la seva pàgina web.

Pàgina web de L.A. Guns

I a continuació algun vídeo ... primer la cançó Never Enough del disc Cocked & Loaded

El vídeo de la cançó One More Reason del seu disc de debut

I finalment la balada The Ballad of Jayne

Apa, salut

Hanoi Rocks

2006-12-16T17:26:00.000-05:00

És una de les bandes més influents del Rock dels anys 80. Bandes com Guns'n'roses, Skid Row, Motley Crue, Poison o més recentment, gent com Backyard Babies han reconegut la gran influència que han tingut en el desenvolupament del rock dels últims 25 anys. La formació original formada per Michael Monroe (cantant), Andy McCoy (guitarra), Sami Yaffa (baix) i Nasty Suicide (guitarra) inicia l'any 1981, des de la freda Helsinki, la seva discografia amb el disc Bangkok Shocks, Saigon Shakes, Hanoi Rocks. Segueixen discs com Oriental Beat (1982), Self Destruction Blues (1982), Back to Mystery City (1983) i Two Steps from the Move (1984). Durant aquest periode també editen un parell de directes. Poc després la banda es separa, després de la tràgica mort del bateria Razzle en un accident de cotxe, al volant del qual anava el Vince Neil de Motley Crue.

Durant gairebé 20 anys, hem tingut les diferentes carreres en sol.litari dels seus membres com Michael Monroe o Andy McCoy, bandes com Demolition 23 i més recentment el projecte de Sami Yaffa amb els seus Mad Juana (tots ells molt recomenables). En els últims anys sembla que Hanoi Rocks han tornat a la carretera amb Michael Monroe i Andy McCoy, i un parell de discos molt interessants: Twelve Shots on the Rocks (2002) i Another Hostile Takeover (2005).

Si voleu saber més coses d'aquesta banda us deixo dues pàgines web.

Pàgina web Hanoi Rocks (oficial)

Pàgina web Hanoi Rocks

Vídeo d'una de les grans balades del rock, Don't you ever leave me

Vídeo de la cançó Tragedy

I finalment la cançó Boulevard of Broken Dreams

Apa, salut i fins aviat

Monster Magnet

2006-12-16T12:04:00.000-05:00

Monster Magnet és una de les bandes de rock més sòlides dels darrers anys. Tenen una discografia impecable que inclou 6 discos i algun recopilatori, dels quals cal destacar Superjudge, Dopes to Infinity i l´increïble Powertrip. El seu darrer treball Monolithic Baby! recupera els millors Monster Magnet. De la seva música s´ha dit moltes coses, des de que són els pares del Stoner rock a Space Rock Sound. No sé, tenen grans influències de les bandes dels 60's i 70's, rock i psicodelia ... un viatge al.lucinogen.

Per a que pogueu valorar per vosaltres mateixos us deixo un parell de videos i la seva pàgina web.

Pàgina web de Monster Magnet

Vídeo de la cançó Powertrip:

Directe amb la cançó Negasonic Teenage Warhead

Apa, salut

Bandes curioses ... Morphine

2006-12-10T20:34:00.000-05:00

Tot i que mai he sigut un gran fan d'aquesta banda, m'ha fet gràcia dedicar-li una entrada. Aquesta curiosa banda estava formada per Mark Sandman (cantant i baix), Dana Colley (saxofonista), Jerome Deupree/ Billy Conway (bateria). Com podeu veure la instrumentació de la banda ja era curiosa, però tenint en compte que Mark Sandman tocava un baix amb dos cordes i que Conway podia tocar diferents tipus de saxofons o similars, us podeu imaginar com de curiós devia ser el seu so. Una barreja entre jazz, blues i rock amb el toc molt personal de la veu de Sandman. Discs com Cure for Pain o Like Swimming són molt recomenables. Per desgràcia el cantant va morir l'any 1999 d'un atac de cor en una actuació.

Us deixo amb el vídeo de la seva cançó Buena del disc Cure for Pain

I la cançó Honey White del disc Yes

Mother Superior

2006-12-09T21:40:00.000-05:00

Aquest trio de rock de Los Angeles format per Jim Wilson (cantant i guitarra), Jason Mackenroth (bateria) i Marcus Blake (baix) són una de les grans bandes de rock en directe dels últims anys. Donats a conèixer com a la banda que acompanyava a Henry Rollins, poc a poc han anat construint una sòlida carrera en sol.litari en la que destaquen els seus darrers albums 13 Violets i Moanin'. En aquests discs el productor ha estat Wayne Kramer, el mític membre dels MC5, que s'ha declarat un gran admirador d'aquests tres grans músics. Un dels seus grans forts són els directes, dels quals no pots fer res més que sortir amb un ampli sonriure d'orella a orella, pensant la sort que has tingut de veure'ls. Si voleu saber més cosetes d'ells us deixo la seva pàgina web

Pàgina web de Mother Superior

I també us deixo amb algun vídeo. En primer lloc la cançó Get that Girl del seu darrer disc Moanin.

I un video de la cançó Fuel the Fire del seu disc 13 Violets

Apa, salut

Patti Smith

2006-12-04T19:57:00.000-05:00

Vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta llegenda viva de la música fa un cert temps al Palau de la Música (Barcelona). Va ser un concert molt emocionant i del qual guardo molt bon record. Aprofito aquest blog per oferir-li un petit homenatge a aquesta gran dona. Aquí us deixo amb un dels seus grans himnes. Espero que algun dia serà una realitat i podrem demostrar a tots aquells líders mundials que diuen actuar en nom nostre (quan ho fan en el seu propi) qui té realment la força ...

PEOPLE HAVE THE POWER

I was dreaming in my dreaming
Of an aspect bright and fair
And my sleeping it was broken
But my dream it lingered near
In the form of shining valleys
Where the pure air recognized
And my senses newly opened
I awakened to the cry
That the people / have the power
To redeem / the work of fools
Upon the meek / the graces shower
Its decreed / the people rule

The people have the power
The people have the power
The people have the power
The people have the power

Vengeful aspects became suspect
And bending low as if to hear
And the armies ceased advancing
Because the people had their ear
And the shepherds and the soldiers
Lay beneath the stars
Exchanging visions
And laying arms
To waste / in the dust
In the form of / shining valleys
Where the pure air / recognized
And my senses / newly opened
I awakened / to the cry

Refrain

Where there were deserts
I saw fountains
Like cream the waters rise
And we strolled there together
With none to laugh or criticize
And the leopard
And the lamb
Lay together truly bound
I was hoping in my hoping
To recall what I had found
I was dreaming in my dreaming
God knows / a purer view
As I surrender to my sleeping
I commit my dream to you

Refrain

The power to dream / to rule
To wrestle the world from fools
Its decreed the people rule
Its decreed the people rule
Listen
I believe everything we dream
Can come to pass through our union
We can turn the world around
We can turn the earths revolution
We have the power
People have the power ...

Us deixo amb un vídeo de la seva cançó Horses

i Mother Rose del seu darrer disc Trampin'

Apa, salut.

Screaming Trees

2006-12-02T22:32:00.000-05:00

Són uns dels grans outsiders de l'escena de Seattle, juntament amb els Mudhoney. Mai van arribar a tenir la popularitat de Nirvana o Pearl Jam, ni el reconeixement de bandes com Soundgarden o Alice in Chains. És estrany, perquè discs com Sweet Oblivion o Dust mereixerien estar entre els grans discs de la història del rock. Els Screaming Trees estaven formats per Barrett Martin/Mark Pickerel (bateria), els germans Gary Lee (guitarra) i Van Conner (baix), i com a cantant la profunda veu de Mark Lanegan. En l'actualitat podem seguir disfrutant de la carrera en solitari de Mark Lanegan que de ben segur algun dia li dedicaré una entrada. Bé, us deixo amb un parell de vídeos dels seus darrers treballs.

Screaming Trees - Nearly lost you

Screaming Trees - Witness (a la guitarra està el Josh Homme de Kyuss i Queens of Stone Age)

Apa, salut

Bandes Oblidades (I)

2006-12-02T16:26:00.000-05:00

Sabeu aquelles bandes que descubreixes per casualitat, que no arriben a tenir gens de repercusió, que sovint sembla que només coneguis tu i que els hi acabes tenint una debilitat especial. Doncs si, ha arribat el moment de que els hi sigui reconegut el seu mèrit.

Començarem amb els Salty Dog y els The Big F. Dels Salty Dog només conec el seu primer disc, Every Dog Has Its Day que va se publicat l'any 1990. La veritat és que seguir el rastre d'aquesta banda és molt difícil i només us puc dir que eren de Los Angeles i estava formada per: Jimmi Bleacher (cantant), Pete Reeven (guitarra), Michael Hannon (baix) i Khurt Maier (bateria). Van fitxar per Geffen quan aquesta companyia havia adquirit als Gun´n´Roses. Malgrat tot mai van arribar a res ... Cançons com Come Along, Ring my Bell o Cat's got mine podrien ser clàssics però que mai han arribat a res. Amb un so que recorda de vegades a Cinderella, AC/DC o Led Zeppelin m'han fet passar estones molt entretingudes. El vídeo que he trobat és de la cançó Come along.

La segona banda és The Big F. Nascuda de les restes del grup Berlin (que va tenir una cançó a la BSO de la pel.lícula Top Gun) editen al 1988 el seu primer disc titul.lat com ells. La veritat és que només he escoltat aquest disc i no conec la resta de la seva discografia que consisteix en Patience Peregrine i Is. Cançons com Kill the Cowboy (és el vídeo que he penjat) o Killing Time són una pena que no hagin arriba mai a enlloc. Que hi farem ....

Pàgina web the The Big F

Aprofito per donar les gràcies al meu amic Jordi, que gràcies a ell vaig conèixer aquestes bandes i moltes altres (per cert, recordes d'on vas treure aquests discos?) ..... CONTINUARÀ ....

Salut

The Black Halos

2006-12-01T18:07:00.000-05:00

" ... lo prometido es deuda ..." i ja tornem amb el rock en el seu estat més pur i salvatge. Els Blacks Halos són una banda canadenca capitanejada pel seu cantant Billy Hopeless (una autèntica bèstia a l'escenari) i el guitarra Rich Jones. Per a mi són una de les millors bandes de rock actual, amb un directe que tothom diu que és demolidor. Tenen tres discos al mercat, tots molt recomenables, que són The Black Halos, The Violent Years i Alive Without Control. Espero que us agradin.

Com sempre us deixo el link a la seva pàgina web i un parell de vídeos:

Pàgina web de The Black Halos

The Black Halos - Three Sheets to the Wind:

The Black Halos - Mirrorman

Salut

Neo Swing

2006-11-30T17:29:00.000-05:00

Si l'altre dia parlava de la nova onada de bandes de rock britàniques, el neo swing és un dels grans moviments dels darrers anys a Estats Units. Aquestes bandes intenten recuperar el swing dels anys 50 incorporant influències de la música actual. Grups com Asylum Street Spankers, Big Bad Voodoo Daddy, Big Sandy and his Fly-rite Boys o Cherry Poppin Daddies són alguns dels molts exemples de bandes d´aquest tipus. Per a mi tenen un especial interés els Squirrel Nut Zippers i els grandiosos Royal Crown Revue. Els SNZ crec que s´han separat i la seva cantant Katherine Whalen ha començat la seva carrera en solitari bastant aparatada del que feia en aquesta banda. Una llàstima! Pel que fa a RCR són una bomba en directe i el seu frontman Eddie Nichols és espectacular veure' l ballar i deixar-se la pell a cada concert.

Aquesta entrada d'avui pretén donar una mica de glamour al blog ... però ben aviat tornaran les bandes de rock a desfilar pel ciberespai. Us deixo amb un parell de vídeos ... el primer dels SNZ i tot seguit els RCR.

Pàgina web de Royal Crown Revue

Squirrel Nut Zippers: Put a lid on it

Royal Crown Revue: Zip Gun Bop

Supagroup

2006-11-30T16:50:00.000-05:00

Aquesta banda, formada pels germans Chris i Benji Lee, és una de les grans sorpreses del rock americà dels últims anys. Els seus origens es situen a Anchorage (Alaska) dins d'una família de profundes conviccions religioses. De fet la mare era predicadora cristiana pentecostal, i considerava el rock quelcom diabòlic ... i cremava tots els discos que entraven a casa seva. Farts de la situació van marxar cap a New Orleans i van fundar la seva banda de rock. Contenta deu estar la dona amb les seves criatures!!!!. Tenen dos discos al mercat que són imprescindibles: Supagroup i Rules. Com a curiositat us diré que el Cris Lee és parella de la Sean Yseult (baixista de White Zombie i Rock City Morgue).

Jo vaig tenir l'oportunitat de viure en directe un concert d'aquesta gent a la sala Razzmatazz 3 i us puc assegurar que són dels euros que més a gust he pagat últimament.

Us deixo el link a la seva pàgina web i el vídeo de la cançó Let's go (get wasted).

Pàgina web de Supagroup

Apa, salut i a disfrutar.

The Bellrays

2006-11-29T23:14:00.000-05:00

Aquesta és una d'aquelles bandes difícils de catalogar. La barreja de Soul, Blues, R&B i rock és un de les seves cartes de presentació, fent el seu so bastant diferenciable de qualsevol altre banda. Però sense lloc a dubte la inigualable veu de la seva cantant Lisa Kekaula fa aquesta banda única. Aquest any 2006 han publicat el seu darrer disc Have a Little Faith que és més que recomenable. Les seves anteriors gravacions són igualment interessants: Let it Blast, Grand Fury, Raw Collection, Meet the Bellrays i l'excel.lent Red, White & Black. Si voleu aprofunir més en aquesta banda us deixo la seva pàgina web i un vídeo de la cançó Tell the lie

Pàgina web de The Bellrays

Apa, salut

CJ Sleez

2006-11-26T22:40:00.000-05:00

Si parlàvem de dones que saben rockejar aquí teniu CJ Sleez. Aquesta canadenca que fa un punk-rock visceral, a l'estil de Texas Terri, té al mercat dos discos (crec?!) Rock Action i l´EP Back from the Brink. Disfruteu de la seva pàgina web i del vídeo de la cançó Backdoor Tease.

Pàgina web de CJ Sleez

Apa, a disfrutar-ho

Crucified Barbara

2006-11-26T16:13:00.000-05:00

Acabo de descobrir el primer disc d´aquestes noies d´Estocolm (Suècia) que porta per títol In Distortion We Trust. Rockeres 100 % no crec que passin a la història però si que et faran passar una bona estona. Han telonejat a bandes com Motörhead o American Dog que et permetran fer-te una idea del tipus de música que fan. Els països escandinaus no deixen d´oferir un ampli ventall de noves bandes que segueixen a altres més consagrades com Backyard Babies, Turbonegro, Hellacopters, Hardcore Superstar, Babylon Bombs o els desapareguts Gluecifer. Apa, us deixo el link a la seva pàgina web i el vídeo de la seva cançó Play me Hard.

Salut

Asphalt Ballet & Bang Tango

2006-11-25T21:22:00.000-05:00

No recordo molt bé perquè però són dos bandes que identifico una amb l´altre. Probablement vaig comprar els dos discos de debut al mateix temps i a més sempre tinc molt present les dues primeres cançons de cada disc.

Asphalt Ballet van publicar el seu primer disc el 1991. Com us deia cançons com Hell´s kitchen amb les motos rugint al començament, Soul Survive o el mig temps de Tuesday Rain, fan aquest disc molt recomenable als amants del Hard Rock sense més. Després d´aquest primer disc van publicar Pigs, on el cantant Gary Jeffries va deixar el grup, i que va tenir molt poca repercusió i va ser el seu darrer treball. Actualment és possible sentir la veu de Jeffries en el grup Alligator Stew que no estan gens malament.

A continuació us deixo el vídeo de la cançó Soul Survive.

Els Bang Tango han tingut una vida artística bastant més prolífica després de publicar el seu primer disc Psycho Cafe (1989). Discs com Dancin' on Coals o Ready to go són molt recomenables. Però com us deia, el seu primer disc és impressionant amb cançons com Attack of Life, Someone like You o Love Injection. Actualment acaben de publicar el disc From the Hip, que no he escoltat i que crec que només conté al cantant Joe Leste de la formació original. Us deixo el link de la cançó Someone like you.

Apa, salut

Alice Donut

2006-11-25T17:22:00.000-05:00

Acabo de saber que aquesta banda, Alice Donut, té un altre disc al mercat que es diu Fuzz.No he tingut encara l´oportunitat d´escoltar-lo, però m´ha fet recordar el gran concert que vaig poder viure, ja fa alguns anys, a la desapareguda sala Garatge de Barcelona. És un grup que sempre els hi he tingut una simpatia especial i per tant, aquí el meu recordatori. Doncs apa, aquí us deixo el link a la seva pàgina web i un vídeo de la cançó Mrs. Hayes.

Pàgina web d´Alice Donut

Apa, salut a tots.

Noves bandes britàniques

2006-11-19T22:29:00.000-05:00

Sembla que alguna cosa s´està movent per terres britàniques en els últims anys, sobretot des de l´arribada d´una banda com The Darkness. Sembla que els moments del Brit-pop s´estan acabant i el hard i punk-rock s´estan fent els senyors de les illes. La primera banda a la que faré referència són els Towers of London que amb el seu disc Blood, Sweat & Towers amb retornat les guitarres al panorama musical anglès. Cançons com I´m a rat o Kill the pop scene són autèntiques declaracions de principis. Si voleu fer una ullada a la seva pàgina web, aquí teniu el seu link:

Web page Towers of London

Us deixo també un link al video del seu primer single In a noose:

Els londinencs Tokyo Dragons amb el seu album de debut Give me the Fear donen una lliçó de bon hard-rock fresc. Si esteu interessats en fer una ullada a la pàgina web d´aquesta banda aquí teniu la seva adreça:

Web page Tokyo Dragons

I com sempre aquí us deixo els link a un dels seus vídeos de la cançó Come on baby:

Apa, salut

Stoner Rock

2006-11-18T12:48:00.000-05:00

Ha estat un dels grans moviments en la musica rock de finals del segle passat. Heredant el so de bandes de metall dels 70 com Black Sabbath, amb riffs poderosos i atmosferes molt carregades, no han tingut mai la repercusió d'altres moviments propers, com el grunge. Bandes com Fu Manchu, Unida y Hermano (ex-membres de Kyuss),Orange Goblin, Spirit Caravan, o els més reconeguts Queen of the Stone Age (ex-membres de Kyuss) formen part d´aquest univers conegut també per desert rock. Alguns també col.loquen dins d´aquest sac els grandiosos Monster Magnet, tot i que jo no estic molt d´acord.

És més o menys reconegut que els pares d´aquest moviment i per a mi la millor banda stoner rock, són els Kyuss. Amb quatre discs impressionants com són: "Wretch", "Blues for the red sun", "Sky Valley" i "...and the circus leaves town" han sigut referència per aquest moviment. Sobre l´any 92 vaig comprar-me el disc Blues for the red sun en la secció de CDs d´oferta. És el que té no sé un grup de masses (gràcies per a mi que en aquell temps no tenia molts diners). No recordo que vaig pagar però probablement molt menys del que realment val aquest disc.

Des d´aquí el meu homenatge a aquesta banda. Us deixo el link al seu video Demon Cleaner del disc Sky Valley.

Salut

AMERICANA

2006-11-10T17:28:00.000-05:00

Hola a tots/es

Avui estava llegint un reportatge sobre aquest nou moviment que s´anomena "Americana" que inclou molts grups i cantants que fan Rock americà d´arrels o country-rock. Dins d´aquest sac es troben gent tant varaida com Steve Earle, Jayhawks, Allison Moorer, Caitlin Cary o Drive-by Truckers (per cert, tots molt recomenables). Entre tots li tinc un especial devoció a la Lucinda Williams. El primer disc seu que va caure a les meves mans va ser "Car wheels on a gravel road" i per a mi la seva millor obra. Tot i així, discs més recents com "Without tears" o "Essence" i les seves primeres obres són molt recomenables. Últimament he tingut l´oportunitat de veure el seu DVD en directe, "Live in Austin, Tx" on té a la guitarra un dels grans de l´anomenada Americana, Jim Lauderdale.

Si voleu fer una ullada a la seva pàgina web, us deixo el link:

Pàgina web Lucinda Williams

I com sempre, aprofitaré per penjar un vídeo d´alguna cançó d´aquesta gran dona.

Lucinda Williams: "Drunken Angel" - Live in Austin, Tx

Apa, salut i a disfrutar-ho.

Blind Melon

2006-10-30T20:22:00.000-05:00

Fa uns dies que he sabut que els antics membres de Bind Melon estan planejant tornar a l´estudi per gravar un nou disc amb el cantant Travid Warren. El 21 d´Octubre va fer 11 anys de la mort del seu cantant Shannon Hoon de sobredosis mentre estaven de gira. Si voleu llegir una mica sobre la història del grup us recomano que llegiu el blogspot:

http://passamonte.blogspot.com/2005/11/vida-msica-y-muerte-de-shannon-hoon.html

En ell s´explica molt bé com ens vem sentir molts dels que estimàvem aquesta banda.

Jo recordo que la notícia me la va donar el meu amic Jordi, i no podia creure´m el que m´estava dient. De fet tots dos haviem d´anar al concert que havien anul.lat uns mesos abans a Barcelona. L´única cosa que vaig poder fer, va ser posar-me en el meu walkman una gravació d´un concert d´ells a no sé on i escoltar-lo fins esgotar les piles. Des d´aquí el meu humil homenatge a un dels cantants més especials de la història del rock ... com a mínim per a mi.

Web page 1
Web page 2

Per acabar us deixo amb la cançó Soul One del seu disc de rareses Nico, que encara em fa posar els pels de punta cada vegada que l´escolto de nou. Enjoy it!

Soul one

How come, girl was there when I needed one
How come, girl was there when the song is done
Some say, open your eyes to a brighter light
Okay, open my arms they were right

She was my soul one
She felt she was the only one
She was the sun, the sky blue eyes
She was my soul one
Inside, pain in my heart often made her cry
Outside, I cursed the birds and the sugar sky
How long take to realize she's the one
How long until I find my lost and lonely soul one
She was my soul one
She felt like the only one
She was the sun, the sky blue eyes
She was my soul one
Should of never taken the time
'Cause I found myself living a lonely lie
You said, you left to find yourself
But I never, no I never got the chance to say good-bye
She was my soul one
I though she was.......

i el vídeo:

Blind Melon - I Wonder (Blind Melon)

Blind Melon - Galaxie (Soup)

Blind Melon - Change (Blind Melon)

Radio Birdman

2006-10-29T13:17:00.000-05:00

Acaba de caure a les meves mans l´últim disc de Radio Birdman, Zeno Beach. La veritat és que no els coneixia fins aquest disc, però sembla que ja són una banda amb una certa història. Són australians i ja funcionaven com a banda des dels anys 70.

Buscant per la xarxa he trobat que en els seus inicis els definien d´aquesta manera: "Surgieron en la ciudad de Sydney a mitad de los años 70 e, influenciados por el sonido Detroit de los Stooges o MC5, por las melodías de la British Invasion, por los Rolling Stones más bravíos, los Doors, Blue Oyster Cult, y por las bandas más intensas del garage y el surf-rock 60’s estadounidense, estaban formados por el cantante Rob Younger, el guitarrista estadounidense y líder compositivo Deniz Tek, estudiante de medicina procedente de Detroit e impulsor dentro del grupo de los sonidos proto-punk de Iggy y compañía, el bajista Carl Rorke, el batería Ron Keeley y el teclista Pip Hoyle". Potser així us podeu fer una idea del que ofereix aquesta banda i aquest disc.

Pàgina web oficial de la banda

També us penjo un video d´una actuació recent:

Radio Birdman - We've Come So Far To Be Here Today

Apa, salut

Retorn Afghan Whighs

2006-10-28T23:20:00.000-04:00

Avui he sabut que una de les meves preferides bandes de rock s´han tornat a reunir per gravar un nou disc. Espero que sigui veritat, perquè molt lluny queda el 1998 que va ser l´any de publicació del seu últim disc, 1965. Jo sempre he tingut una debilitat molt gran pel seu disc Gentlemen, però recomenaria sense dubtar tota la seva discografia.

Jo no vaig arribar mai a veure´ls en directe, però si que he tingut l´oportunitat de veure el Greg Dulli (cantant) amb el seu actual grup Twilight Singers. És un dels concerts més especials que he viscut, tenint en compte a més, que va ser a la sala 3 de Razzmatazz. Per cert, molt recomenable l´últim disc d´aquesta banda "Powder Burns" i els seus dos primers discos: "Blackberry Belle" i "She loves you". A mi sempre m´ha costat molt posar etiquetes als grups, per tant, el millor que podeu fer és escoltar qualsevol cosa de la discografia d´aquestes dues bandes.

Si voleu fer una ullada a alguna pàgina web podeu provar amb:

http://www.afghanwhigs.com/

http://www.thetwilightsingers.com/

Per cert, que actualment els Twilight Singers estan de gira acompanyats ni més ni menys que per Mark Lanegan (ex- cantant de Screaming Trees). Collons quin cartell!!!!

Penjo un link al video de Gentlemen dels Whighs:

Afghan Whighs - Gentlemen

i un directe dels Twilight Singers:

Twilight Singers - King only

Estarem pendents de les notícies.

Salut

Salutacions!!!!

2006-10-28T22:06:00.000-04:00

Hola!!! Aquesta és la primera entrada del meu blog. Molt bé no sé en que consistirà, però m´imagino que poc a poc anirà prenent cos. Una part important de l´espai anirà destinat a una de les meves passions que és la música. També tindrà lloc les meves experiències i imatges de la meva estada a Canadà. Tota una experiència!!!

Salutació a tots i totes.

Per començar, m´agradaria recomenar un disc que acabo d'obtenir després de molt de temps darrera d'ell ... Johnny Hickman (membre dels Craker) - Palmhenge

Si no heu tingut l´oportunitat d´escoltar-lo, no està gens malament. Rock americà sense més ...

Si voleu tenir més informació podeu anar a la seva pàgina web:

http://www.johnnyhickman.com

Espero anar penjant diferents coses amb la major regularitat possible.

Penjo un link d´una actuació en directe:

Johnny Hickman - Papa Johnny´s Arms

Salut